Cantet sotmet les xarxes socials a examen

Laurent Cantet ha fet carrera narrant, des d’una perspectiva profundament humanista, relats sobre injustícies socials endèmiques en sectors com el món laboral i corporatiu –‘Recursos humanos’ (1999), ‘El empleo del tiempo’ (2001)– o el sistema educatiu –‘La clase’ (2008)-, i fent servir per a això tècniques narratives similars al llenguatge documental. El francès repeteix mètode amb resultats irregulars al llargmetratge amb què aquest any aspira la Concha d’Oro, ‘Arthur Rambo’, retrat d’un jove escriptor que passa de ser el nou fenomen cultural parisenc a convertir-se en un empestat quan surten a la llum una sèrie de tuits antisemites i homòfobs que va escriure anys enrere sota un pseudònim. Lamentablement, la pel·lícula no intenta cap reflexió sobre la cultura de la cancel·lació o sobre els mals de Twitter que no hagi sigut proposada ja nombroses vegades de manera molt menys tèbia.

És cert que, puntualment, el seu metratge captura amb precisió la ferocitat de les xarxes socials, la seva capacitat per destruir fulminantment les seves víctimes i el sadisme que generen i promouen. No obstant, en línies generals, Cantet no es molesta a traspassar la superfície de la seva premissa; tot en ella és plantejament, un mer sumari de qüestions derivades del seu objecte d’estudi a explorar –¿tenen els pecats comesos a les xarxes data de prescripció?, ¿és possible separar l’artista de la seva obra?, ¿poden els missatges de 280 caràcters ser considerats art?– immediatament seguit d’un final abrupte.

Ser dona ahir i avui

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

Ser dona ahir i avuiLa tirania del patriarcat és una qüestió comuna de les altres dues pel·lícules a concurs presentades avui, totes dues dirigides per una dona. La més destacable, ‘As In Heaven’, se situa a la Dinamarca rural del segle XIX per relatar un període de 24 hores durant el qual una jove de 14 anys viu un esdeveniment que li canviarà la vida, i al llarg del qual la contemplem estant avergonyida per voler rebre una educació, maltractada per ser dona i, segons ella, castigada per Déu pels seus desitjos carnals; mentre la contempla, la directora Tea Lindeburg aconsegueix compensar a base de sofisticació visual la falta de subtilesa que evidencia al parlar dels perills del dogmatisme religiós i de l’explotació femenina. I un gruix de traç similar es detecta a la nova pel·lícula de l’argentina Inés Barrionuevo, ‘Camila saldrá esta noche’, molt més efectiva mentre s’acontenta d’observar una adolescent que intenta donar sentit a la seva vida que quan decideix convertir la jove en aparador de tots els reptes –antiavortisme, agressions sexuals, fanatisme catòlic, hipocresia moral– que afronta el feminisme actual.