George Harrison, Phil Collins i la broma més perversa de la història del rock

Es tracta, potser, de la broma més elaborada de la història del rock.

La història es remunta als dies de 1970 en què Harrison gravava amb Phil Spector les cançons d’‘All things must pass’ als estudis d’Abbey Road. L’ex-‘beatle’ va pensar a reclutar un percussionista que sabés tocar les congues per a ‘Art of dying’, i a la crida hi va acudir un joveníssim Phil Collins que encara no havia passat l’examen d’ingrés a Genesis. Segons va relatar el mateix Collins anys després, l’emoció de compartir sessió amb gegants del calibre de Harrison, Ringo Starr, Eric Clapton i Billy Preston el va portar a tocar amb tant ímpetu en els assajos que quan Spector li va donar l’ordre de gravar la seva part tenia les mans plenes de butllofes. Després d’una sola presa, se li va comunicar que ja se’n podia anar a casa. Al cap d’uns mesos, quan el triple àlbum es va posar a la venda, Collins va descobrir amb neguit que ni el seu nom apareixia en els crèdits del disc ni les seves congues se sentien a ‘Art of dying’.

L’episodi va quedar enterrat fins que l’any 2000 el cantant i bateria de Genesis va comprar la casa del tricampió mundial de fórmula 1 Jackie Stewart, íntim amic de Harrison. Quan l’expilot va esmentar que aquest estava preparant una reedició d’‘All things must pass’, Collins li va comentar que ell havia participat en la gravació però, per alguna raó, havia desaparegut del disc. Un parell de dies després, va rebre a casa seva un paquet amb una cinta i una nota firmada per George Harrison que deia: «¿Aquest podries ser tu?».

Unes congues horribles

Notícies relacionades

L’Editorial de Cristina Villanueva: Prou al silenci, la vaga en contra de l’assetjament escolar

Luis Tosar i Rigoberta Bandini presentaran la gala dels Goya: «Hi haurà molt català, gallec, eusquera i castellà»

El que contenia la cinta era una gravació d’‘Art of dying’ en la qual sí que sonaven les congues, tot i que tocades amb molt poca destresa i a un volum del tot inadequat. Al final de la presa se sentia la veu de Harrison dient-li a Spector: «Ei, Phil, ¿en podem provar una altra sense el tio de les congues?». Collins es va sentir summament avergonyit, i així l’hi va fer saber a George quan li va trucar poc després per saber si havia rebut el paquet. «Almenys ara puc dir que vaig ser acomiadat per un ‘beatle’», va exclamar.

La conversa va seguir durant una estona girant entorn d’altres assumptes fins que Harrison va esclatar en rialles. «No et preocupis, t’he estat prenent el pèl», va confessar, abans de revelar la bufonada. L’autor de ‘Something’ havia reservat un estudi de gravació i li havia demanat a un percussionista (el prestigiós Ray Cooper) que toqués les congues tan malament com li fos possible sobre una presa d’‘Art of dying’ només per riure a costa de l’atribolat Collins. S’ha de dir que va encaixar la broma amb esportivitat. Al cap i a la fi, una broma tan sofisticada no deixa de ser, a la seva manera, una elevada mostra de reconeixement.