El Reina Sofia estrena la reordenació de les col·leccions d’avantguardes artístiques

El Reina Sofia continua obrint nous espais que corresponen a la seva gradual reordenació des d’un punt de vista tant conceptual com històric per incloure l’art contemporani des de perspectives inèdites que ens fan reflexionar entorn dels processos socials i ideològics que han anat sustentant els diferents moviments creatius. Ara és el torn de les avantguardes, en aquest quart episodi en el qual cobren una especial rellevància les ciutats, les exposicions i les revistes. 

¿Com es van generar les avantguardes a Espanya? ¿Quines sinergies es van establir entre els diferents artistes i el seu posicionament intel·lectual a l’hora de configurar el seu estil? És el que proposa aquest nou recorregut a través de diferents sales, en el qual es posen de manifest el xoc entre la burgesia i el poble, entre la necessitat de reivindicació política a través de la cultura i les formes de comunicar tots aquests nous plantejaments estètics des del punt de vista gràfic i divulgatiu. 

No es pot entendre la modernitat al nostre país sense pensadors com Carl Einstein, sense les teories de George Bataille, sense l’aportació de galeristes com Joan Dalmau. Tampoc sense establir llaços amb el cine, amb Luis Buñuel i ‘La edad de oro’, sense la lluita obrera i sindical, sense la reivindicació de les arrels folklòriques. Tots aquests elements aparentment dispars són claus per entendre les obres de Salvador Dalí, de Joan Miró, de Juan Gris.

L’art ja no era exclusiu de les elits, ara s’intentava acostar al públic per debatre idees i noves formes de pensament artístic i reivindicatiu. I es va fer a través de cartells, d’aparadors, de fanzíns i d’altres elements de consum visual. 

‘Els territoris de l’avantguarda’ comença a finals del segle XIX i principis del XX, un període de convulsa transformació cap a una nova sensibilitat. L’arquitectura torna a adquirir un paper crucial al museu, per exemple, a través de nombrosos materials que documenten la visió d’Ildefons Cerdà, artífex de la reforma urbanística de la Barcelona del segle XIX i que va crear l’actual barri de l’Eixample, o del paper d’iniciatives populars com La Flor de Maig, cooperativa que va lluitar per la vivenda i l’entorn digne al barri del Poblenou. 

Refugi de la Primera Guerra Mundial

Catalunya és present en tot l’itinerari d’una forma persistent. En la Primera Guerra Mundial va servir com a refugi del conflicte internacional, raó per la qual molts artistes es van assentar a Barcelona, com Robert i Sonia Delaunay, formant una comuna excèntrica que va contribuir a revitalitzar el teixit cultural de la ciutat, a la qual es van sumar figures com la d’Arthur Cravan, present a través del mític cartell del combat de boxa que va disputar contra el campió del món Jack Johnson. 

La sala dedicada a Josep Dalmau, responsable d’introduir tots aquests moviments al nostre territori, recull la seva famosa exposició entorn de Francis Picavia, així com treballs de Rafael Barradas, María Blanchard, Juan Gris, Joan Miró o Salvador Dalí, les obres dels quals es disseminen depenent de les seves influències, com passa amb ‘L’home invisible’, que trobem a la sala Einstein a causa de la referència del pensador cubista en una entrevista que va aparèixer al diari català ‘Le Meridian’, o ‘Els esforços estèrils’ i ‘Àngelus arquitectònic de Millet’, a la sala dedicada a la inspiració surrealista de George Bataille, enfrontat al vessant defensat per André Breton, al qual s’adscriuria el pintor amb obres com ‘El rostre del gran masturbador’. Tots aquests vasos comunicants es troben en constant pugna i, atesa la naturalesa immersiva de l’exposició dins de cada corrent, podem entendre i identificar les seves característica i ideari. 

Notícies relacionades

Uclés guanya el Nadal amb una carta d’amor onírica a Barcelona

Les lectures més esperades per al 2026

També hi ha espai per a la fotografia de Brassai, Dona Maar i Man Ray, així com manifestos antiburgesos que ens traslladen a l’Exposició Internacional Surrealista de Tenerife, impulsada per Óscar Domínguez i avalada per Breton i en la qual van participar Juan Ismael i Maruja Mallo amb el seu ‘Antre de fòssils’. 

El recorregut, compost per més de 400 obres, culmina amb un homenatge a la nit espanyola i l’art popular en el qual convergeixen les Missions Pedagògiques, La Barraca, la Residencia de Estudiantes i la influència del flamenc a través del motiu de les guitarres i els ventalls.