Vargas Llosa revela que un abús sexual en la seva infància el va apartar de la religió

Els tocaments per part d’un religiós que va patir de petit van portar a apartar-se de la religió l’escriptor Mario Vargas Llosa, segons revela en una entrevista amb el diari espanyol ‘El País’.

«L’única conseqüència que va tenir aquesta història va ser que jo, que havia sigut molt catòlic, vaig començar a adonar-me que jo ja no hi creia», confessa en l’entrevista amb el periodista Juan Cruz que aquest dissabte publica l’edició impresa del diari amb seu a Madrid.

L’escriptor peruà, que també té nacionalitat espanyola, va recollir al seu llibre de memòries ‘El pez en el agua’, la primera edició de l’editorial Planeta del qual es va publicar el 1993, que de petit un religiós, el germà Leoncio, el va portar a la seva habitació en una escola on estudiava a Lima i va sentir que li tocava la bragueta, davant la qual cosa va sortir corrents. Ara ho recorda de nou des de París, on és per compromisos editorials.

«Vaig quedar molt fastiguejat amb aquest intent de masturbar-me del capellanet», assegura a ‘El País’, i que «l’única conseqüència que va tenir» va ser que ell, «que havia sigut molt catòlic», va començar a adonar-se que «ja no hi creia».

«No va arribar a coses més greus»

El nobel de Literatura del 2010, que té 85 anys, recorda allò com «un petit incident», al precisar que aquest tipus d’abusos «en algunes persones van tenir unes conseqüències traumàtiques», però no va ser el seu cas, ja que «aquest capellanet no va arribar a coses més greus».

«Molts d’aquests nens pateixen generalment un trauma que els dura tota la vida», però no en el seu cas, «perquè allò va ser tot just un moment», tot i que sí que va tenir l’efecte d’apartar-lo de la religió, remarca a aquest diari.

Llavors no ho va explicar «de la vergonya que tenia», ni a família ni a amics, fins que es va decidira relatar-ho a les seves memòries, quan «ja havia pres una distància».

Vargas Llosa recalca que els abusos a menors són una cosa «terrible» que cal castigar «de manera molt enèrgica», perquè «abusar dels nens és una cosa absolutament inacceptable i, davant d’això, no s’ha de tenir cap tipus de contemplacions. Protegir els nens és la primera obligació d’una societat».

Demanar responsabilitats a l’Església

«L’Església hauria de prendre una actitud més enèrgica», ara que en «té consciència; abans intentava més aviat ocultar aquestes coses», mentre que «ara les assumeix i n’està molt avergonyida», afegeix a l’entrevista.

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

«D’aquests traumes, cal demanar-ne responsabilitat a l’Església, que no va prendre les precaucions necessàries i per això ara se senten incòmodes», prossegueix, ja que, ara que això es pot tractar obertament, «cal ser molt molt intolerants amb els abusos a nens, perquè poden afectar greument els nois que són víctimes dels capellans morbosos».

«És difícil per als nois, ho era a la meva època, tocar aquests temes; els silenciaven sense saber que això tindria conseqüències tràgiques en les seves vides», conclou.