Nicki Nicole, la punta de l’iceberg traper argentí

L’Argentina s’ha refermat en els últims anys com un dels vivers musicals més connectat als nous temps. Terra de rock i tango, va costar que un so procedent dels Estats Units com el trap tingués un merescut espai. Noms ara en primera línia com Duki, Cazzu, Khea o Paulo Londra el van conformar. Però aquesta alineació ha anat afegint i afegint artistes com María Becerra, Tini o la que ens ocupa, Nicki Nicole, una de les joves veus llatines més prometedores. Aquestes últimes, tres joveníssimes dones d’èxit mundial.

Nicki Nicole té 21 anys acabats de fer i els dos últims han sigut de vertigen, com els seus números de superestrella (11 milions i mig d’oients mensuals a Spotify, per exemple). Tant que confessa una mica de mareig des que va publicar la seva primera cançó, ‘Wapo Traketero’ (primavera del 2019). De pas per Barcelona aquest estiu parla amb aquest diari sobre tot el que ha passat després que l’èxit vingués «d’un dia per l’altre», sense previ avís.

Duki, el ‘capo’ d’aquesta generació d’artistes, va encendre la metxa de la carrera de Nicki Nicole (Nicole Denise Cucco) quan es va fixar en ‘Wapo Traketero’ i va compartir la cançó a les xarxes socials. A partir d’aquí, el boom va ser brutal. «Igual que va portar coses bones també en va portar de negatives: gent que no coneix i critica, que no entén i diu coses dolentes. Vaig haver de madurar i aprendre a viure la meva nova realitat». Un dels primers passos, deixar el seu Rosario natal i mudar-se a Buenos Aires deixant enrere la família i els amics. «Va ser un cop de maduresa. Se’m podria haver escapat de les mans, però per sort vaig estar amb la gent correcta», comenta.

L’explosió va ser tal que l’abril passat es va convertir en el primer artista argentí a actuar al programa de Jimmy Fallon. En poc temps va passar de rapejar amb els seus amics al que segurament sigui el programa de televisió més popular del món. Un camí llarg que ella va fer curtíssim amb l’escola del ‘freestyle’, de les batalles de rap. «Això em va ajudar a generar el tipus de música que avui dia em representa i soc», exposa. «Em va costar bastant, per vergonya, per la por de fracassar. I al ser una dona era bastant difícil entrar en el ‘freestyle’ perquè hi havia com aquesta obvietat que si hi havia una dona rapejant li deien coses supermasclistes com ‘ves a la cuina’... ‘Boludeces’ que eren molt òbvies i avorrien», diu. Per això es mantenia al marge, tot i que es deixava anar amb els amics. «Amb ells parlàvem del que sentia cadascú, no lluitàvem... Era quan més em divertia, on més vaig saber crear», afegeix.

La seva veu suau, dolça, li permet jugar amb molts registres entre els quals predomina un rap melòdic. Ella –diu– s’ha trobat una escena creada pels pioners del seu país abans citats, en què «poder estar còmodes en l’ambient». «Quan van arrencar, primer no els comprenien i després, no els donaven espai. Han estat incòmodes molt temps. Era la lluita dels joves perquè els adults entenguessin la seva música», diu.

Notícies relacionades

Masculinitat tòxica i ‘cowboys’ com els d’abans

‘Lucy Gayheart’: l’alt preu de la glòria

Una anàlisi que bé podria ser la d’Espanya, on aquests artistes argentins han estat molt atents al que es coïa. «Sempre estem impulsats per altres artistes, no hi ha fronteres. Nathy Peluso va ser una gran influència, també Rosalía. Elles m’inspiren. Tenir la possibilitat de xerrar-hi i saber que hi ha unitat entre dones... ¡Costa tant que no ens facin competir entre nosaltres!», exclama. Sobre això últim, creu que alguna cosa es mou en «el món masclista en què vivim»: «Crec que la meva generació valora el talent, no el gènere. Valoro un munt que els homes surtin a dir: ‘¡quant talent femení hi ha!’. I, simplement, és que ara ens escolten, el que hauria d’haver passat sempre.»

Nicki Nicole va publicar un àlbum (‘Recuerdos’) després de l’èxit dels seus primers passos. Ben aviat, llançarà un nou prometedor disc. Però l’argentina no ha parat de publicar cançons, sent la seva figura molt demanada per fer col·laboracions de superèxit com ‘Mamichula’ –de la seva parella, el també raper Trueno– o ‘Ella no es tuya-Remix’, amb Rochy RD i Myke Towers. Aquesta última cançó, un ‘hit’ mundial, té versos de missatge potent: ‘Niño, ¿cuántas veces te lo tengo que repetir?; yo no soy mujer de nadie así que cambia el frenesí; yo jamás te dije que sí; así que calla ya tu boca y deja de hablar de mí’. «Havia d’aprofitar l’oportunitat d’enviar aquest missatge tan potent en una cançó amb dos artistes tan grans. M’encanta fer-ho perquè de vegades escoltes una cançó i inconscientment se’t queden al cap els missatges», assenyala.