Chicuelo: «M’interessa mostrar altres cares del flamenc»

-Per al seu nou projecte reuneix una formació tan singular com suggerent on uneix la seva guitarra a destacats intèrprets: Karen Lugo, trencadora ‘bailaora’ mexicana; Martín Meléndez, cotitzat violoncel·lista cubà i David Gómez, bateria intrèpid. Original serà.

-Volia fer una cosa que tingués personalitat, on treballés amb amb cares noves i muntés una formació que sortís del que és obvi. Per això no hi ha ‘cantaor’. ¡És com tenir un banquet sense una pota! El violoncel canta, clar, però sense sortir del seu context perquè es pot acostar al flamenc però mai serà un ‘cantaor’.

-¿Què en podem esperar?

-Un flamenc diferent. M’interessa mostrar altres cares del flamenc i descobrir nous ritmes perquè aquest art té moltes cares. Des de la rítmica més jonda he creat vuit temes col·laborant jugant amb ells. Som amb quatre elements que van bé entre ells per crear una música que també es balla. Però no faig exactament una taranta, una alegria o una ‘segurilla’. És una altra cosa. La ‘granaína’ que em marco amb la Karen és lliure. No sé. A veure com reacciona el públic.

-¿Nerviós, amb tota la seva experiència?

-És que és una estrena i mai saps què passarà. S’ha de veure com qualla tot. No és el mateix tocar per a nosaltres que mostrar-ho per primera vegada davant la gent. A més, hi ha coses que tu no controles com el so, el que algú es quedi adormit... Sempre passo nervis en el primer concert amb una nova proposta. Després, a partir del segon i el tercer, la cosa canvia. Les primeres actuacions permeten avaluar millor el teu treball i fer canvis.

-¿Què el va atraure de Karen Lugo, una ‘bailaora’ per posar els pèls de punta als puristes?

-És superracial, supercompleta i superpotent. No posa traves a res i té una sòlida formació entre el clàssic i el contemporani. A més és pura percussió: amb els peus, amb les mans, amb el seu cos. Ho utilitza tot.

-¿Com han assajat?

-Per acoblar-ho tot rítmicament trobar-se és el més pràctic però amb aquests artistes no és fàcil. Quadrar les agendes és complicat així que vaig anar gravant els temes a casa, els els vaig passar a cada un i a partir d’allà cada un anava fent aportacions i intercanviàvem opinions.

-Amb el versàtil pianista Marco Mezquida, amb el qual ha tret ja dos aclamats discos, ja treballen així.

-És cert. Ell ha de ser el músic que més treballa d’Espanya. No per a. I com sempre està liat, ens hem acostumat a enviar-nos idees i propostes. Quan tenim set o vuit temes anem a l’estudi i gravem en directe. I continuarem així en el tercer.

-Els festivals d’estiu han tancat amb èxit. ¿Anem camí de la normalitat?

-Sembla que estem veient la llum al final del túnel tot i que cada vegada que poses les notícies a la televisió t’espantes. La normalitat és anar sense mascareta, anar a sopar amb la teva família quan vulguis o viatjar quan et dona la gana sense haver de fer-te proves. Tenir llibertat. Això ens ho han tret. La normalitat també és poder treballar i molts ‘tablaos’ estan tancats. Però cal seguir endavant. És d’agrair que hi hagi promotors i festivals que apostin pel flamenc.

-Ningú parla dels ‘tablaos’ i són clau per a la professió, per foguejar-se.

-És un desastre el que està passant. Veurem quants en sobreviuen. Molts se n’han anat a l’aigua. ¡Els han cruixit! Com a l’hostaleria, la gran majoria vivia del turisme. És una pena. Paco de Lucía, Camarón, Poveda, Mayte Martín... Tots han passat per allà. El ‘tablao’ no deixa de ser una acadèmia on estàs en contacte amb el ball i el ritme.

-¿On va agafar experiència vostè?

-Vaig ser un any i mig al Tablao de Carmen i havia de tocar la guitarra a artistes tan reconegudes avui com Sara Baras, Eva Yerbabuena, Belén Maya, Joaquín Grilo o Antonio el Pipa. També vaig coincidir allà amb Chiqui de la Línea, un gran ‘cantaor’ que s’ha fet famós per ser el mestre de Rosalía.

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

-¿Quina solució proposa?

-El mateix que es va fer amb els bancs: injectar diners. Els ‘tablaos’ donen menjar a molta gent. Però compte, que els recursos arribin a les persones de la cultura i no només als amos dels locals.