Primeres pistes sobre ‘Astèrix rere les empremtes del griu’

Els gals més universals tornaran a sortir aviat de la seva petita aldea, aquesta vegada a la recerca d’un misteriós animal mitològic, però ¿com trobaran el camí? Avui es desvetlla ‘El gran periple’, les vinyetes creades per a la promoció d’‘Astèrix rere les empremtes del griu’, la seva pròxima aventura.

Les sis tires, a les quals ha tingut accés en exclusiva Efe, no estan extretes de l’àlbum que publicarà Salvat el 21 d’octubre, sinó que han sigut dibuixades a tall de pistes per obrir boca als seus milers de seguidors pel duo format per Jean-Yves Ferri (guió) i Didier Conrad (dibuixos).

Ells dos són els autors d’‘Astèrix rere les empremtes del griu’, títol número 39 de la popular saga inventada fa més de 60 anys per René Goscinny i Albert Uderzo. Nomenats hereus artístics per Uderzo, l’últim a morir fa poc més d’un any, han publicat fins ara ‘Astèrix i els pictes’ (2013), ‘El papir del Cèsar’ (2015), ‘Astèrix a Itàlia’ (2017) i ‘La filla de Vercingetòrix’ (2019).

El druida Panoràmix sembla que tindrà una gran importància en aquesta nova història que comença després d’una crida de socors que li és transmesa enigmàticament mentre dormisqueja. Partirà en carro junt amb Astèrix i Obèlix i serà l’encarregat de trobar el camí cap a un lloc misteriós utilitzant la seva màgia. Només sabem de moment que en aquest destí els dies són cada vegada més curts i les nits, més llargues... ¿viatjaran cap al nord?

Picades d’ullet al passat

L’orientació del druida es veurà dificultada per situacions que ens remuntaran al passat, com quan els seus somnis, en comptes de ser premonitoris, es recreen al magnífic nas de Cleòpatra, una picada d’ullet al mític volum dedicat a la reina d’Egipte, publicat el 1965.

Altres intents de trobar la seva ruta avancen, no obstant, cap al futur. El valerosos guerrers gals es queden perplexos davant el missatge «Codi d’error 2110-3117 Connexió fallida. Torni a intentar-ho més tard» que els dona Panoràmix després de prendre una poció especial. Sembla transmetre’ls informació d’algun enginy al qual encara li queden 2.000 anys per inventar-se.

Obèlix, a dieta

Les comunicacions es continuen complicant quan Obèlix substitueix la seva habitual dieta de senglar per un colom missatger que hauria d’haver portat notícies del seu viatge als amics que les esperen amb ansietat i preocupació a l’aldea. Una entremaliadura que aquest personatge, que va caure de petit en una marmita de poció màgica, compensa quan sosté als seus braços el carro, cavall i passatgers inclosos, per creuar un riu que no saben si és el Liger (Loira en llatí) o el Rhodanus (Roine).

Finalment, en una altra d’aquestes tires introductòries, un grup encapçalat pel cap Abracúrcix sorprendrà els viatgers unint-se a l’aventura quan ja estan arribant al seu destí.

En l’expedició per descomptat ha estat des del primer moment el gosset Ideàfix, que protagonitza, a més, la coberta provisional d’‘Astèrix rere les empremtes del griu’. Enfilat al que sembla ser una enorme talla del mític animal meitat àguila meitat lleó, Astèrix i Obèlix intenten atrapar-lo.

Notícies relacionades

Adeu a l’acadèmic Francisco Rico, l’últim dels humanistes

Polanski estrena la seva pel·lícula més execrable

«¿Creien de veritat els nostres ancestres en l’existència real d’aquests insòlits monstres?», es preguntava Ferri, el guionista, el març passat, quan es va presentar el nou títol. «En l’antiguitat romana –afegia– els exploradors eren escassos i la Terra era en gran part una incògnita. No obstant, elefants o rinoceronts, animals extraordinaris, ja havien sigut exhibits a Roma. En conseqüència, ¿per què els romans haurien dubtat de l’existència de criatures així d’improbables?».

Enigmes que Astèrix i els seus amics miraran de resoldre aquesta tardor, quan el còmic sigui publicat de manera simultània en 17 llengües.