Sidonie i Sidecars, coalició de guitarres a Porta Ferrada

La nit en què les guitarres elèctriques van alçar la veu a Porta Ferrada ho van fer per partida doble, amb el rock’n’roll sentimental dels madrilenys Sidecars i la desacomplexada bateria de tornades pop de la banda barcelonina Sidonie. Guitarres, sí, però al servei de cançons amb fibra emocional i tonades resoltes, més afins a l’amabilitat d’una nit estival que a l’esperit del garatge, aquest dimarts al Guíxols Arena.

La doble cita va capturar un públic rebaixat en comparació amb altres nits (800 persones), si bé hi va haver complicitat i xivarri a la platea fins i tot amb un grup, Sidecars, amb Juancho Conejo Torres al capdavant (germà de Leiva, ex-Pereza), apartat del ‘mainstream’ català. La seva recepta de ‘riffs’ amb ancestres ‘stonians’ i poesia urbana no va acabar d’exaltar-se, però el grup es va fer fort en el mig temps d’harmonies vocals hospitalàries, com ‘Golpe de suerte’ i ‘Garabatos’ (del nou àlbum, ‘Ruido de fondo’).

Eufòria acusatòria

Notícies relacionades

Aragó carrega contra els exconsellers que s'oposen al trasllat de les pintures de Sixena: "L'independentisme català somia amb una Catalunya més gran i això sempre és a costa d'Aragó"

Joana Marcús: "L'institut no és la vida, és un micromón i del bullying se'n surt"

Hi va haver un home molt ocupat: el percussionista Ramiro Nieto, ‘Rams’, que va fer doblet i va pujar de nou a l’escenari per actuar amb Sidonie en un concert més decantat pels ‘grans èxits’ que per aquest àlbum amb relat anomenat ‘El regreso de Abba’. Entrada en escena a cops de guitarra i trames sintetitzades, a l’estil The Who i una benvinguda voluntat d’anar al gra, combinant ‘hits’ (de ‘Fascinados’ a ‘El incendio’) amb reclams frescos: ‘Me llamo Abba’, amb el seu gir a l'estil Gainsbourg en la veu (pregravada) de Kimberley Tell, ‘Portlligat’ o l’euforicoacusatòria ‘Verano del amor’ («‘y un cóctel Molotov’»).

Sidonie té més mala bava del que sembla, com va il·lustrar en els bisos ‘Carreteras secundarias’, lloa les emocions pures davant el postureig (amb cita verinosa a Los Planetas i al Primavera Sound) que va deixar el llistó en el punt més alt possible.