‘After yang’, la ciència-ficció poètica de Kogonada

La relació entre l’home i les màquines és present en l’imaginari col·lectiu cinèfil des de ‘Metròpolis’ de Fritz Lang passant per ‘Blade runner’, ‘Ghost in the shell’, fins a arribar a variacions més contemporànies com ’Ex machina’ d’Alex Garland. 

Ara, el director i artista visual d’ascendència sud-coreana Kogonada s’endinsa en aquest apassionant univers a la seva última pel·lícula ‘After yang’, una reflexió poètica i existencial sobre el significat de la naturalesa humana que ha participat en la secció ‘Una certa mirada’ al Festival de Cannes, convertint-se de manera immediata en una de les grans joies d’aquest certamen. 

La pel·lícula està basada en un relat curt d’Alexander Weinstein ‘Saying goodbye to yang’, inclosa a la seva col·lecció ‘Children of the new world’, però perfectament podria remetre a l’univers que Kazuo Ishiguro va desplegar a ‘Mai m’abandonis’ i la seva última novel·la, ‘Klara i el Sol’. 

Notícies relacionades

Eduard Fernández, Premi Nacional de Cinematografía

El Taller de Músics va gestionar una denúncia interna per assetjament

Jake (Colin Farrell) i Kyra (Jodie Turner-Smith) són un matrimoni que ha adoptat una nena xinesa, Mika. Perquè continuï vinculada a les seves arrels asiàtiques adquiriran un technosapiens, una intel·ligència artificial orgànica, que es convertirà en el seu germà, Yang (Justin H. Min), integrant-se a l’estructura familiar d’una manera natural. Però Yang patirà un col·lapse i el buit que deixarà en la seva filla obligarà Jake a indagar sobre el seu passat a través dels seus records emmagatzemats. Entre ells hi ha una presència recurrent, la d’Ada (Haley Lu Richardson). ¿Era Yang capaç d’estimar? 

Kogonada compon una delicada i minimalista peça de ciència-ficció entorn de la identitat. Com passava a la seva ‘opera prima’, ‘Columbus’, la composició arquitectònica de cada pla resulta fonamental, però en aquesta ocasió, el gènere fantàstic li ofereix la possibilitat de jugar amb el llenguatge cinematogràfic i en aquest sentit, ‘After yang’ està plena d’idees i de troballes que tenen a veure amb el sentit líquid de les imatges. Per reforçar aquest sentiment de fluïdesa virtual, el director introdueix una picada d’ullet a la pel·lícula de culte ‘Tot sobre Lily’, utilitzant una de les seves cançons, un embolcall sonor que es complementa amb el tema compost per Ryūichi Sakamoto, un expert a plasmar en les seves melodies l’alienació a través de sensacions etèries.