Queralt Lahoz, entre el carrer i les estrelles al Cruïlla XXS

Queralt Lahoz estableix una declaració de principis en el seu primer àlbum, ‘Pureza’, amb el qual ens ve a dir que l’expressió genuïna pot brollar de la barreja. En el seu cas, manejant un portentós cant amb toc flamenc sobre bases de hip-hop i r’n’b, deixant que brollin el so cubà i la copla. Llueix tant carrer com mística i posa el poder escènic per davant, com vam poder constatar aquest divendres en aquest inèdit escenari, batejat pel festival Cruïlla XXS amb la marca Vueling, aixecat al costat de l’edifici Disseny Hub Barcelona.

El directe va explicar per què aquesta cantant i compositora de Santa Coloma de Gramenet és en boca de tanta gent des que va llançar aquell epé, homenatge a la seva difunta àvia, titulat ‘1917’. Més enllà del ja clàssic clixé postmodern de les fusions, Queralt Lahoz transpira art amb un cant cridat a altes missions que no s’acontenta amb la crònica del barri, molt vivaç i resolta, i que invoca els ancestres, el poder de l’amor i la força del destí.

De Morente a Lorca

La textura urbana va embolicar peces com ‘Con poco’ i ‘Línea 18’, amb flow i pulsió cubana, i en la sensual ‘Tu boca’, més pròxima al r’n’b. Sonoritat tramada per un trio electronicoorgànic (teclats, bateria i programacions), decidit a construir una atmosfera vaporosa a ‘La prueba’, peça de la malaguanyada Gata Cattana, i de teixir arabescos entorn de ‘María la molinera’. Una Queralt Lahoz amb rivets de cantautora que va acabar acostant-se a l’aura de Lole i Manuel en ‘Si la luna quiere’, amb cita incrustada a Morente via León Felipe («yo no le temo a las olas, ni a los grandes temporales»), d’igual manera que a ‘La misa’ va citar ‘Anda jaleo’, amb vista a Llorca. Encaixonar-la en un estil o categoria potser és perdre el temps: tot apunta que ella és una artista guiada per les estrelles.

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades