It takes Two, un plataformes cooperatiu amb molta ànima

Beneïda comunicació. Entesa en un context més ampli que el de simplement parlar, la comunicació és la forma que tenen els organismes per entendre’s entre si. Com a humans, tenim la virtut de poder escollir les paraules que componen el nostre missatge, tot i que de vegades el sentit de la comunicació, el missatge i la intenció vagin per camins completament diferents.

¿Per què parlem de comunicació en una anàlisi sobre un videojoc? Doncs precisament perquè la comunicació –que no la parla, ni l’escriptura– és l’eix central que mou ‘It Takes Two’, l’última creació de Josef Fares, dissenyador de videojocs que té a la seva esquena dos títols cooperatius amb els quals es va donar a conèixer: ‘Brothers: A Tale of Two Sons’ i el més recent ‘A Way Out’. Fares, director de cine, ha fet el salt definitiu a la indústria de l’oci interactiu intentant portar, amb èxit, elements del setè art dins del món dels videojocs. ¿Preparats per endinsar-nos en una faula que ens confronta en com utilitzem el llenguatge per no comunicar-nos de forma assertiva? Benvinguts a ‘It Takes Two’.

El divorci, el malson dels nens

La trama argumental de l’obra podria encaixar perfectament en una pel·lícula. Sense ànim de fer espòilers, ja que la història està carregada d’emoció i ressonarà entre els jugadors més sensibles, el guió ens presenta un matrimoni amb limitacions a l’hora de comunicar-se assertivament i que decideix, després d’un temps, llançar la tovallola, explicant a la seva filla Rose els motius de la separació.

No obstant, la nena no decideix rendir-se tan ràpidament. Conscient dels problemes dels pares i de la il·lusió d’algú que té un objectiu clar, la Rose recorre al ‘Llibre de l’Amor’ per buscar ajuda. El cor i les llàgrimes de la petita, afegit al misteri que envolta el llibre i dos ninotets que la mateixa filla ha fabricat, fan una mena d’encanteri inesperat que converteix el matrimoni en les dues joguines.

Si la primera escena ens mostra un ambient carregat i emocional, a partir de la transformació dels protagonistes l’entorn es destensa. Els problemes de comunicació continuen presents, però l’ambientació, ara representada per joguines i una mida ridícula que dona molt joc en el disseny de nivells, cobra un nou sentit per a la parella, que haurà de cooperar per poder tornar el seu estat natural amb diverses lliçons apreses. I aquí comença la nostra aventura.

¿Ens comuniquem?

‘It Takes Two’ agafa com a referència Way Out, en el sentit que es tracta d’un videojoc que s’ha de jugar amb un company, ja que no es pot disfrutar en solitari. A més, independentment de si juguem en línia o cooperatiu local, la pantalla es partirà perquè cada jugador no només vegi el que té per endavant, sinó que també conegui per on va el seu company per tenir una referència clara del que està passant al seu voltant.

Amb això en ment, comença així un videojoc que barreja les plataformes, els puzles i fins i tot una mica d’acció de forma magistral, desenvolupant alhora la trama de la comunicació humana com a forma de conflicte sobre la qual prevaler. Sense conflicte no podem créixer, i això ho sap perfectament el Dr. Hakim, l’escriptor del llibre anteriorment citat que es mostra en l’aventura com un personatge una mica desesperant per al binomi. De fet, serà el mateix escriptor –en forma de llibre– el que vagi posant-li proves al matrimoni amb l’objectiu d’alliçonar-los i que superin els seus conflictes, que, malgrat el que puguin pensar ells, són reconciliables.

D’aquesta manera, dona inici una successió de nivells que començarà a la mateixa casa, on veurem la Rose en perspectiva gegant. El gran encert jugable és, com va passar en els títols anteriors de l’estudi, utilitzar la comunicació i les habilitats exclusives de cada personatge per fer front a les endevinalles. Per exemple, el Cody s’armarà amb uns claus, mentre que la May farà el mateix amb un martell, utilitzant-lo com si d’un ganxo es tractés per arribar, utilitzant els claus, a zones inaccessibles. El mateix amb una mena de disparador de gelatina, que un concentrarà en una zona i un altre aplicarà la guspira per fer-lo esclatar.

De nou, la comunicació entre els dos jugadors serà fonamental per avançar en l’aventura, de la mateixa manera que en cada nivell veurem com evoluciona la relació del matrimoni, així com la nostra com a jugadors. És curiós comprovar que, si juguem amb una persona amb la qual normalment no tenim gaire relació, la història toca el cor del jugador a través de dinàmiques que, coma éssers humans ocupats, ens resultaran molt familiars. I també cal agrair, per descomptat, alguns minijocs que s’inclouen on el cooperatiu es torna competitiu, enfrontant-nos directament a l’altre personatge per veure qui és el millor en una prova determinada. La competitivitat no és dolenta per se, però cal tenir en compte com ens relacionem quan no estem en un context d’aquest tipus, i aquí és on ‘It Takes Two’ commou.

Animació notable i estil excel·lent

En la part audiovisual, ‘It Takes Two’ podria passar com a llargmetratge d’animació per a la gran pantalla. No som davant d’una obra mestra quant a tècnica es refereix, però sí que tenim una fantàstica direcció artística que fa que ens quedem embadalits no només pels seus personatges, sinó pels seus entorns i perspectives, també lligats a la comunicació.

De fet, el videojoc es mou molt bé malgrat representar dues visions de joc simultàniament, i les escenes d’història compten amb un bon grapat de detalls que ens faran deixar anar el comandament per impregnar-nos directament dels esdeveniments.

La música, per la seva banda, està molt ben orquestrada, donant-li ritme i compassant-la en funció dels passos del matrimoni. El doblatge ens ha arribat en anglès, amb uns actors que transmeten molt bé la impaciència de les relacions i que arriben al seu zenit amb la representació del Dr. Hakir com a personatge entranyable. Els subtítols, això sí, estan disponibles en castellà.

Notícies relacionades

Sophie White, terror i malaltia mental

Quan dir la teva veritat es converteix en càstig

Conclusions

Si ‘A Way Out’ va establir les bases d’un estil de joc amb sabor propi, ‘It Takes Two’ toca l’ànima del jugador en tots els sentits oferint una aventura divertidíssima i molt variada en la qual el fil argumental sap jugar perfectament amb els sentiments del jugador. Es nota que l’estudi ha après i perfeccionat la seva tècnica, donant-li a aquesta obra el mim necessari per convertir-la en un imprescindible ja no només per als amants dels videojocs de plataformes, sinó també, i, sobretot, per a aquells usuaris de l’entreteniment digital que vulguin viure una experiència completament diferent. Advertim, això sí, que de la mateixa manera que la relació entre el Cody i la May evoluciona, també ho farà el vincle entre els jugadors, així que us recomanem jugar amb actitud oberta, deixant els prejudicis i l’ego de banda, ja que ‘It Takes Two’, si t’ho permets, t’emocionarà.