La guerra entre plataformes de streaming s’intensifica amb les audiències globals com a botí

En la lluita per la dominació de la cultura popular, les batalles en les fragoroses ‘guerres de l’streaming’ es continuen intensificant. A molta gent li creen dubtes i preocupació sobre la devaluació de les pel·lícules i la televisió com a mer ‘contingut’, un temor que va descriure amb la seva autoritzada veu Martin Scorsese en un assaig a ‘Harper’s’ fa uns mesos.

Disparen també l’alerta sobre el buit i la fallida creativa de l’obsessió amb la «propietat intel·lectual», amb llibreries de «clàssics» de fa dècades i recents llistes per ser explotades il·limitadament en un món de seqüeles i franquícies (el 20% del contingut actual de les plataformes segons algunes dades) i tractada com un esquer o farcit per satisfer la gana d’espectadors vistos com un consumidor d’un producte qualsevol.

Hi ha qui, com l’Electronic Frontier Foundation, adverteix a més que s’està replicant el mateix model de monopoli en producció i distribució que va aplicar el Hollywood clàssic a què el 1948 va acabar posant fi el Tribunal Suprem dels Estats Units, obrint les portes als estudis i cines independents i més creativitat en general.

De moment, en qualsevol cas, les plataformes estan posant pràcticament tot el llegat audiovisual a distància de només un clic (i del desemborsament del preu de la subscripció, subscripcions en realitat). S’han repartit ja gairebé tot el pastís, distribuint-lo en plats separats que mostra el gràfic que acompanya aquestes línies. I fan negoci. Global.

Amazon fa caure l’última barrera

Després d’anys d’especulació amb què un dels grans titans tecnològics (Amazon, Apple, Facebook o Google) compraria un estudi, el mastodont fundat per Jeff Bezos va trencar fa uns dies l’última barrera que quedava a Hollywood. A cop de talonari va anunciar l’adquisició (pendent d’aprovació dels reguladors) de Metro Goldwyn Mayer, el seu catàleg de 4.000 pel·lícules i 17.000 programes de televisió, així com l’experiència d’un estudi gairebé centenari, un dels ‘cinc grans’ originals de Hollywood.

El preu que ha pagat Amazon és àmpliament vist com una sobrevaloració de MGM però aquests 6.900 milions d’euros, poc més dels beneficis que Amazon va obtenir només durant el primer trimestre d’aquest any, representen un moviment que pràcticament seria indetectable si els comptes de resultats es mesuressin en l’escala Richter. Perquè és xavalla per a una empresa amb un valor de mercat d’1,3 bilions d’euros i 60.000 milions de liquiditat.

Aquest desemborsament ni tan sols arriba als 9.000 milions d’euros que Amazon es va gastar a desenvolupar i adquirir contingut l’any passat, quan 175 dels seus 200 milions de subscriptors al servei Prime (segons fonts no oficials) van veure ‘online’ pel·lícules i televisió. Està també per sota del que van invertir l’any de la pandèmia els dos noms dominants actualment en el món de l’streaming. Perquè per satisfer i mantenir els seus 208 milions de clients a 190 països, Netflix va gastar 9.800 milions i aquest any calcula que arribarà als 14.000. Disney+ (104 milions d’usuaris) va invertir 7.400 milions, una xifra que calcula gairebé doblar de cara al 2024.

Consolidació

La compra de MGM per Amazon va arribar només uns dies després que s’anunciés l’operació de fusió que, a canvi de 35.000 milions per a AT&T (un gegant de les telecomunicacions nord-americà que tira la tovallola en una aventura audiovisual en què s’havia submergit fa només cinc anys), dona origen a WarnerBros Discovery, un altre mastodont. 

És un pas històric i també lògic en l’evolució de l’streaming, que amb Netflix com a irrupció transformadora va començar oferint continguts d’altres i després es va bolcar en la creació d’originals, especialment després d’haver despertat els estudis, que van entrar en joc amb els seus propis serveis i van reclamar els seus títols.

Alguns, com Disney, portaven gairebé dues dècades fent operacions que, afegides a una llarga història pròpia, immediatament han convertit Disney+ en un tità: des de les compres de Pixar, Marvel i Lucasfilms a la de 21th Century Fox. D’altres poden explotar els seus profunds catàlegs (i el reconeixement de les seves ‘marques’), com Paramount+ i Peacock (la plataforma de l’NBC i Universal). En joc també hi ha HBO Max (amb 64 milions de subscriptors ja a tot el món i a punt per a una expansió global a 60 territoris, incloent l’arribada aquest mes a Llatinoamèrica). I la casa fundada per Steve Jobs s’hi va afegir amb el llançament d’Apple TV+, que té uns 40 milions d’usuaris a més de 100 països.

Ara, segons els experts, les tendències d’agregació i consolidació no semblen tenir marxa enrere. Analistes especialitzats asseguren que «els petits estudis seran adquirits o començaran a fer acords amb les plataformes», un vaticini que feia a ‘Wired’ Sarah Henschel, d’Omdia, i que també s’estén a l’últim gran que queda sense la seva pròpia plataforma, Sony, que acaba de firmar un acord de distribució de les seves pel·lícules amb Netflix.

La lluita és per aconseguir clients, per retenir-los, i per crear un senyal de marca que ajudi a superar reptes com el que batega en un estudi que van fer Kantar Profiles i Facebook i que citava recentment ‘Variety’: per al 57% dels usuaris de streaming és «difícil recordar quin contingut està disponible a quina plataforma». I en aquesta batalla noms com el de Bond, que amb moltes limitacions entra al catàleg d’Amazon, són un dels imants per garantir aquesta fidelitat. «Personatges icònics no neixen de la nit al dia i pot portar dècades consolidar la seva imaginació popular», es llegia a ‘Wired’. «Així que es fragmenten més i més les audiències, és més fàcil comprar-les que crear-les».

Global

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

El que les plataformes estan vivint també és una saturació del mercat nord-americà i Erik Barmack, un antic executiu de Netflix, augurava fa poc a ‘The Wall Street Journal’ que «amb el temps la majoria dels seus consumidors seran de fora dels EUA». Per això, i ara que el nombre global de subscripcions supera els 1.100 milions (gairebé el triple que el 2016) no sorprenen les xifres d’inversió en augment a la producció de contingut local.

Gairebé la meitat del que està produint a Netflix, per exemple, es roda fora dels EUA i el 38% no és en anglès. I per a Disney, que al març tenia un 97% de producció nord-americana, el percentatge de projectes internacionals es dispararà fins al 24%. Té cinc desenes en marxa.