Mor el poeta Francisco Brines als 89 anys

Francisco Brines ha mort als 89 anys a l’Hospital Francesc de Borja de Gandia, on va ingressar dijous passat per ser intervingut, la mateixa nit i amb caràcter d’urgència, d’una hèrnia. L’operació va tenir lloc només un dia després de rebre el premi Cervantes, el guardó més important de les lletres en espanyol. El seu delicat estat de salut ja li va impedir sortir del seu domicili per rebre la medalla el 23 d’abril passat, per la qual cosa els monarques van anar a la finca familiar Elca (Oliva), lloc que va inspirar molts dels seus poemes, per entregar-l’hi. Ja per la seva fragilitat i per evitar-li els nervis, el seu entorn no li va explicar fins al dia abans la visita de Felip i Letizia.

Reconegut amb el Premio Nacional de Literatura, el Reina Sofia de poesia iberoamericana, l’Internacional de Poesia Federico García Llorca i el Nacional de la Crítica, Francisco Brines era fill d’agricultors i va aconseguir estudiar Dret i Filosofia i Lletres a Madrid per, ja als anys cinquanta, començar a destacar. Va ser professor de Literatura Espanyola a la Universitat de Cambridge i després de Llengua Espanyola a la d’Oxford.

L’any 2000 va ser escollit membre de la Real Academia Española per ocupar la butaca ‘x’, en substitució d’Antonio Buero Vallejo. El mateix any va ser investit Doctor Honoris Causa per la Universitat Politècnica de València.

Poesia elegíaca

Notícies relacionades

Jean-Pierre i Luc Dardenne: «La classe treballadora pateix la síndrome d’Estocolm»

Brunch Electronik i Elrow, aliats en un festival per Halloween

Allunyat de la poesia social dels membres de la seva generació, Brines escrivia una poesia elegíaca que es movia entre la celebració de la bellesa i la melancolia pel pas del temps i la caducitat de la vida.

El 1960 va ser premiat amb l’Adonais pel seu poemari ‘Las brasas’, en què mostrava la carnalitat i sensualitat de la seva poesia i el 1966 va publicar el poemari ‘Palabras a la oscuridad’, versos d’amor i trobades amb què va obtenir el Premio Nacional de la Crítica. Amb ‘El otoño de las cosas’, considerada una de les obres cabdals de la poesia espanyola de la segona meitat del segle XX, va rebre el 1987 el Premio Nacional de Literatura i amb ‘La última costa’, el 1998, el premi Fastenrath 1998. A ‘Ensayo de una despedida’ (1997) recull la seva producció poètica des de 1960 a 1997. El 1999 va rebre el Premio Nacional de las Letras Españolas pel conjunt de la seva obra, i el 2010 el premi Reina Sofia de poesia iberoamericana.