Cicle BCN Clàssics

La lliçó de piano d’Evgeny Kissin

L’aclamat artista rus va oferir una ostentació de talent i virtuosisme en la seva tornada al Palau dins del cicle BCN Clàssics

La lliçó de piano d’Evgeny Kissin
1
Es llegeix en minuts
Pablo Meléndez-Haddad

Tot i que el gruix del programa es va centrar en obres de Chopin, la tornada del pianista rus Evgeny Kissin va comptar amb autèntiques rareses. Va arrencar la seva brillant actuacióal Palau de la Música –ratificada amb quatre propines– amb la ‘Sonata per a piano, Op. 1’ de Berg (1910) seguida de l’estrena local de les ‘Cinc peces per a piano, Op. 2’ (1933) del rus Tijon Jrénnikov, etern membre del jurat del Concurs Internacional de piano Chaikovsky.

Si l’obra de Berg és d’un romanticisme tardà captivador –detall remarcat en la visió de Kissin- tenyit de modernes sonoritats, la de Jrénnikov va de la mà dels ritmes populars soviètics amb accents cosmopolites. Kissin es va moure amb facilitat amb un fraseig contrastat i sempre atent a donar visibilitat a totes les veus.

Van seguir els ‘Tres preludis’ de Gershwin, els dos primers molt populars a les acadèmies de música per als estudiants de piano. Kissin els va transformar en obres majúscules amb ritmes nous que mostraven veus desconegudes; el seu «Errant» va ser tot un descobriment, accentuat romànticament, lluny de la monòtona versió que el mateix Gershwin va deixar gravada. El seu «Agitato» va ser pur virtuosisme.

La festa chopiniana va començar amb un immaculat ‘Nocturn Núm. 1 en Si major, Op. 62’, un pur somni de bellesa el trinat i altres ornaments del qual van sonar a glòria en la destresa de l’intèrpret, una filigrana esculpida amb sentit i poder tècnic. La mateixa tònica es va apreciar als tres ‘Impromptus’ que el van seguir, de tres Opus diferents, resultant espectacular el ‘Núm. 3 en Sol bemoll major, Op. 51,’ la secció ràpida del qual va ser una ostentació de virtuós.

Notícies relacionades

La vetllada culminaria amb una apassionada versió de la popular ‘Polonesa Núm. 6 en La bemoll major, Op. 53’, sense perdre mai l’ànima rítmica i marcial, però matisada a l’extrem, deixant lloc per als salts mortals i guanyant-se una gran ovació dels seus incondicionals que omplien l’aforament disponible del Palau.