Sopa de col de cabdell i turment

 

Als fogons del Cadogan bull una olla enorme de ‘shchi’, la mare de totes les sopes russes, elaborada amb col de cabdell, ceba i salmorra de col, una cocció tant més translúcida com més rígid es trobi el comensal. ¿Quin altre menú podria preparar la cuinera, la nostra estimada senyora Patmore, sinó la «sopa buida» de la pobresa? Al llarg dels segles, a través de guerres, fams, treballs forçats al gèlid nord i altres calamitats, la ‘shchi’ ha mantingut viu el poble rus, i per això els nostres hostes nouvinguts, tan espirituals ells, no volen provar una altra cosa: Fiódor Dostoievski i el protagonista de ‘Crim i càstig’(1866) es passen el dia a les golfes, xarrupant sopa i jugant a les cartes. Mira per on, l’únic que es porta a la boca Rodion Romanovich Raskolnikov a la novel·la, abans de matar amb la destral l’odiosa prestamista Aliona Ivànovna i la seva germana, és justament un plat de ‘shchi’, aquest humil aigüerol de col de cabdell. La gana esperona el doble crim.

Dostoievski i Raskolnikov han arribat a l’hotel per quedar-se, ja que aquest any se celebra el bicentenari del naixement del primer –es complirà l’11 de novembre– i per la bona nova que acaba d’aparèixer a les llibreries ‘Crim i càstig’, la primera versió del clàssic al català en 90 anys (col·lecció Bernat Metge Universal, amb pròleg de Francesc Serés). La traducció la firma Miquel Cabal, que domina els meandres del rus com els esturions del Volga.

Notícies relacionades

El cine espanyol pren Sant Sebastià

La discoteca Pacha es reinventa amb la mítica marca eivissenca Ku

Quina parella, l’autor i la seva criatura, potser la més turmentada de totes elles (i ja és dir). ¿Quanta desesperació li va deixar Dostoievski a Raskolnikov per modelar la culpabilitat que l’ofega? L’escriptor ja no va tornar a ser el mateix des que el van acovardir amb un fals afusellament i el van enviar a la ‘kàtorga’, quatre anys a Sibèria per una suposada conspiració contra el tsar. La seva vida no va ser «el camí ample i empedrat dels altres escriptors del segle XIX», va escriure Zweig. Al desterrament amb delinqüents comuns, s’hi van sumar els atacs d’epilèpsia, el fibló del joc, els deutes i la pressió d’escriure sense poder ni tan sols revisar les quartilles per esquivar la pobresa. Quant dolor. Un dolor que parla el mateix idioma, suggereix Serés al pròleg, que la peripècia d’Andreu Nin, autor de l’única traducció de ‘Crim i càstig’ fins ara. Nin, fundador del POUM, detingut en plena Rambla, torturat i assassinat per agents de l’estalinisme.