Abdel Aziz El Mountassir: de paleta a nominat als Gaudí

L’activista marroquí Abdel Aziz El Mountassir (1958), amb una vida marcada per la repressió política i obligat a abandonar el seu país d’origen, ha viscut en carn pròpia el temor que envaeix les persones que, per ser indocumentades, corren el risc de ser expulsades d’Espanya. Resident a Barcelona des de fa més de 30 anys, Abdel es va obrir camí en el món del cine per la seva participació a la pel·lícula ‘En construcción’ de José Luís Guerín, en la qual va ser contractat mentre treballava de paleta. I des d’aleshores, ha col·laborat en diverses produccions teatrals i cinematogràfiques. Per la seva interpretació com Hussein a l’última pel·lícula de Ramon Térmens, ‘La dona il·legal’ , Abdel s’ha convertit en el primer intèrpret no blanc nominat als premis Gaudí, en concret en la categoria d’actor secundari.

A la pel·lícula Hussein és un immigrant que, diu l’actor, «intenta viure com pot. I encara que el personatge recorre a l’humor, és una persona vençuda pel temps, per les circumstàncies, per la vida que l’envolta». ‘La dona il·legal’ és un llargmetratge de compromís social que denuncia la situació dels immigrants. Segons l’actor, «el tema bàsic que li feia perdre la son al director és la situació dels CIE pendents d’expulsió». «Aquest punyal al cor de Ramon Térmens –prossegueix Abdel–, per la situació dramàtica d’aquestes persones, és el que regeix la pel·lícula i els drames que succeeixen al voltant».

L’actor marroquí considera que el fenomen de la immigració està completament ignorat per la societat, i que l’auge d’«organitzacions racistes que es converteixen en forces polítiques» no ajuda a solucionar el problema. Per a Abdel «la gent no emigra voluntàriament» sinó que considera que el dilema rau en el fet que les persones «són expulsades per l’empobriment dels seus països». «Mentre existeixi saqueig i empobriment del sud, aquesta immigració i el seu maltractament al nord no cessarà», afirma convençut.

35 anys sense trepitjar el seu país

Des que va abandonar el Marroc, l’actor confessa no mantenir cap relació amb el seu país d’origen: «Fa al voltant de 35 anys que no torno al meu país. El meu pare es va exiliar a Algèria i ara l’exili és meu», declara amb rotunditat, malgrat acceptar viure’l des de la llunyania. Abdel desitjaria tornar algun dia al seu lloc d’origen, i al ser un dissident no espera que les coses canviïn: «En aquest sentit soc pessimista. En els últims anys mai he sigut optimista, però a més partint d’aquella màxima de José Saramago, cal desesperar per començar a canviar el món», expressa amb tristesa.

Notícies relacionades

Jeff Daniels com a figura trumpiana

"Volia tombar prejudicis sobre els llatinoamericans"

Des de petit Abdel ha après a viure sota el pes de l’opressió política: «A Algèria el meu pare, sent exiliat polític, va organitzar una operació clandestina perquè passéssim al país des del Marroc», explica l’actor, que alhora revela que amb 10 anys era un nen totalment analfabet. Va ser a Algèria on va començar els estudis i va obtenir el batxiller. Més tard va iniciar la seva carrera en Dret, que després abandonaria per tornar al Marroc i cursar estudis en Filosofia, però al cap de poc temps va decidir anar-se’n a França a estudiar Antropologia del Món Àrab a París. I va ser a França on va perdre el seu passaport: «Vaig anar al consolat però em van dir que no me’l podien renovar, i només em podia donar un ‘laissez-passer’. Em van recomanar acceptar-ho per passar a Espanya i quedar-me aquí».

Les circumstàncies i les oportunitats de la vida l’han fet aterrar al món de l’espectacle, al qual considera que ha arribat de forma molt casual: «No em considero part d’això que jo anomeno ‘secta de la faràndula’. Jo crec que l’acció i l’actuació pertanyen a tota la societat. Tothom actua i jo només pertanyo a aquest gran teatre de la vida, i no em sento pertanyent a cap elit d’alfombra vermella», expressa Abdel amb seguretat.