Sentència
L’Audiència Nacional absol Teddy Bautista del suposat saqueig de la SGAE
La sentència no aprecia delicte i declara que els 10 acusats mai van actuar al marge dels òrgans de l’entitat
Considera que els productes qüestionats per la fiscalia eren «absolutament imprescindibles» per aconseguir les finalitats de l’organisme
L’Audiència Nacional ha absolt l’expresident de la Societat General d’Autors Espanyols (SGAE) Eduardo Bautista, conegut com ‘Teddy’, i els altres nou acusats de la presumpta desviació de fons de l’entitat, per la qual la Fiscalia Anticorrupció demanava penes de fins a 12 anys i mig de presó per delictes d’apropiació indeguda, administració deslleial, falsedat de document mercantil i associació il·lícita.
Malgrat la voluminosa petició fiscal, la Secció Segona del Penal té en compte que la mateixa SGAE va retirar primer l’acusació penal i després la civil, al no sentir-se perjudicada pel suposat saqueig i després de valorar la prova, conclou que no ha quedat acreditat que els acusats actuessin al marge dels òrgans socials de l’entitat, sinó que complien i executaven els acords adoptats per aquells.
La sentència, de 178 pàgines, descriu el funcionament i òrgans de decisió de la Societat General d’Autors com a entitat privada que té autorització per actuar com a entitat de gestió de drets de propietat intel·lectual i els contractes objecte d’enjudiciament, com els projectes TESEO i Portal Latino i els acords amb SDAE o Microgénesis.
«Imprescindibles»
«En vista del patrimoni probatori, hem d’afirmar que ha quedat acreditat que totes i cadascuna de les decisions de contractació realitzades entre la SGAE i la SDAE (Societat Digital d’Autors d’Espanya) i entre aquesta i Microgénesis van ser conegudes, adoptades i aprovades pels òrgans de direcció de les dues societats, amb previ i ple coneixement de les condicions de contractació, amb l’aprovació pressupostària anual a càrrec dels pressupostos de la SGAE, que era l’última beneficiària dels productes contractats», afirma la resolució.
«Productes –afegeix– que eren absolutament imprescindibles per al correcte funcionament de la SGAE, a fi de donar compliment a les seves finalitats socials, per a la gestió dels drets d’autor i la retribució d’aquests als socis, davant l’exponencial creixement que la reproducció de les obres en mitjans digitals estava succeint en aquells anys, cosa que necessitava, inexorablement, la creació dels programes adequats per a la gestió d’aquests drets d’autor».
En la seva funció de promoció del repertori dels socis també era «absolutament necessària», continua la resolució, la creació de portals o pàgines web que donessin a conèixer tals obres, sobretot respecte dels autors menys coneguts, així com també era imprescindible la formació en els nous programes del personal que anava a ser usuari, el mateix personal de la SGAE.
«Queda acreditat que tals treballs es van realitzar, es van desenvolupar i es van implantar a la SGAE i, de fet, en el dia d’avui continuen sent utilitzats per l’esmentada entitat, tal com consta i han fet constar els òrgans directius de la Societat, que s’han pronunciat expressament per constatar que segons el seu parer cap perjudici s’ha ocasionat a la societat», afirma.
Amb fons de la SGAE
I tot ells es va pagar amb els fons de la SGAE, transferits a la SDAE. La resolució afirma que «es van utilitzar per a l’adquisició i pagament dels serveis acordats i que tals serveis es van deixar realment i efectivament sota uns preus usuals al mercat, i que, partint de tals serveis, la SGAE va comptar amb una sèrie de productes, sent els principals Teseu i Portal Latina, que li eren bàsics per a la gestió de la Societat en el benefici dels seus associats, i per a la promoció del repertori i les obres».
A més, destaca que es tracta d’una entitat de dret privat, no subjecta als termes de la contractació al sector públic, mentre que la SDAE és una altra societat privada, participada al 100% per la SGAE, per la qual cosa el que era bo per a una també ho era per a l’altra, i s’utilitzava aquesta per actuar amb més agilitat i eficiència al mercat.
Tampoc s’ha acreditat que ‘Teddy’ Bautista o José Luis Rodríguez Neri «haguessin actuat al marge dels òrgans socials o extralimitant-se a les seves facultats, o de distracció o utilització del bé administrat per a un final diferent de l’establert o convingut pels òrgans socials, sinó que es desprèn que complien i executaven els acords socials», per la qual cosa és procedent la seva absolució.
