Els reptes de la música en directe

Les sales s’encomanen al test d’antígens per salvar-se

  • El sector demana a les administracions que segueixin el camí apuntat pel pròxim concert al Palau Sant Jordi i centrin les seves ajudes en el desenvolupament de les proves ràpides

  • Els locals, repetidament endeutats, diuen tenir aguant econòmic fins a la tardor, quan esperen que la situació es comenci a revertir

3
Es llegeix en minuts
Jordi Bianciotto
Jordi Bianciotto

Periodista

ver +

Un any després del gran trauma, les sales de concerts continuen tancades i barrades, si bé després de molts mesos de foscor entreveuen vies de sortida presumiblement transitables. La tornada al que anomenem ‘normalitat’ continua sent nebulosa, però l’efecte conjunt de la vacunació i l’entrada en escena del test d’antígens (que viurà una prova de foc el 23 de març al Palau Sant Jordi), obre una escletxa d’esperança per a un sector que té assumit el seu paper d’últim de la fila en la futurible revitalització social post-Covid-19.

Ara per ara, encara prioritza el balanç de danys: dotze mesos de tancament, i pujant, per a la immensa majoria de les sales, i pèrdues que s’enfilen fins a xifres marejadores. Dos milions d’euros acumulats per Razzmatazz, assenyala el seu codirector, Lluís Torrents, només mínimament compensats per ajudes institucionals que n’arriben a cobrir el 10%. Tot i que locals com aquest podrien obrir avui si volguessin, les limitacions ho fan inviable: l’aforament, habilitat per a un públic assegut, hauria de caure fins al 20%-25%, i no podrien servir begudes, font d’ingressos troncal. «I s’ha de recordar que la gent no ve a Razzmatazz per prendre un cafè assegut en una taula», remarca Torrents. «Nosaltres estem en això perquè la gent balli». Una carpa a la plaça de Catalunya

El sector continua reclamant a les institucions el «cost zero» del tancament, ja que «les sales continuen pagant molts impostos», recorda Carmen Zapata, gerent de l’ASACC. Però s’ha fet a la idea que «no hi ha diners per a tot», i per això opta per prioritzar l’aposta per «la recerca i els tests», plantejant al Govern que sostingui el cost del dispositiu dels tests d’antígens. «Es podrien habilitar unes carpes amb personal sanitari en llocs com la plaça de Catalunya», proposa mentre no prosperin solucions més senzilles i ràpides, com el test de saliva.

https://www.elperiodico.com/es/ocio-y-cultura/20210312/aniversario-cierre-salas-musica-directo-coronavirus-11575844Les sales demanen més moviments: llum verda a la venda de begudes, així com poder salvar els confinaments comarcals si has assistit a un concert, i l’augment d’aforaments. En aquestes qüestions, Cultura sol mostrar-se sensible, però l’última paraula la té Salut.

Un concert per a 15.000 persones

Les mirades estan posades en el concert del Sant Jordi, amb 5.000 persones, a què, apunta Lluís Torrents, hauria de seguir un altre de més aforament, «potser de 15.000». Es tracta d’activar un pla propi sense esperar que el país hagi accedit a la immunitat col·lectiva, de manera que una aplicació al mòbil indiqui «si t’has vacunat, o has passat la malaltia, o t’has fet una prova PCR o d’antígens en les últimes hores».

Notícies relacionades

Tot i que es percep l’esperança, l’estat del sector és estressant. «Hi ha una immobiliària que s’està especialitzant en sales que no tornaran a obrir», afirma Carmen Zapata. Aquesta primavera l’ASACC posarà en marxa una segona edició del cicle Sala CAT. Iniciativa que és possible per l’aportació de la Generalitat, de 200.000 euros (50.000 menys dels que va destinar aquest hivern en la primera versió de la programació).

I mentrestant, les sales continuen encadenant crèdits. Luz de Gas ara té aire per aguantar fins al novembre, indica el seu director, Fede Sardà, que diu «creure molt» en la vacuna «i en el passaport de vacunació». Sembla imperatiu que l’activitat torni en l’últim trimestre d’aquest any. «O ja no sé si el 2022 podrem aguantar». Razzmatazz imagina per llavors una reobertura gradual. «Però amb un 60% d’aforament i les barres en marxa ja podríem reobrir, com a mínim perdent menys diners que ara», sospira. Sidecar també situa el llindar en la pròxima tardor. «El deute se’ns menja», assegura Roberto Tierz, confirmant un compte enrere amb cada vegada menys marge per a les pròrrogues.