Adeu al mestre del piano Dmitri Bashkírov

El reconegut pianista i pedagog georgianorus Dmitri Bashkírov, conegut a Espanya pel seu treball de més d’un quart de segle com a professor de la Càtedra de Piano de l’Escola de Música Reina Sofia a Madrid, ha mort aquest dilluns als 89 anys, ha informat avui el director d’orquestra rus Lev Markiz a través del seu compte de Facebook. «Avui ha mort als 89 anys un dels representants més reconeguts de l’escola pianística russa, Dmitri Bashkírov», va escriure.

Nascut a Tbilisi (Geòrgia) l’1 de novembre de 1931, Bashkírov no només va destacar com a pianista, sinó que també va ser un gran pedagog. Com ha recordat a Efe la reconeguda pianista i cantant georgiana Nani Bregvadze, la mort de Bashkírov és «una pèrdua immensa per a la cultura mundial».

De Geòrgia al món

Després de passar la seva infància i adolescència a Geòrgia, Bashkírov es va traslladar en la dècada dels anys cinquanta a Moscou, on es va graduar com a pianista i va impartir classes al conservatori. El 1955 Bashkírov va guanyar el Gran Premi del Concurs de Piano Marguerite Long-Jacques Thibaud a París, i a partir d’aquest moment va oferir nombrosos concerts a Europa i Amèrica del Nord amb orquestres filharmòniques tan prestigioses com les d’Israel i Sant Petersburg, l’Orquestra Simfònica de Chicago, l’Orquestra de París i la Royal Philharmonic Orchestra.

Notícies relacionades

Sophie White, terror i malaltia mental

Quan dir la teva veritat es converteix en càstig

Al llarg de la seva vida es va exercir com a mestre de piano en diverses acadèmies de gran prestigi, entre les quals el Conservatori Txaikovski de Moscou, el Conservatori Superior de Música de París, el Mozarteum de Salzburg, l’Acadèmia Sibelius de Hèlsinki i la Trobada de Música i Acadèmia de Santander.

No obstant, finalment va trobar la seva segona llar a l’Escola de Música Reina Sofia a Madrid i va decidir residir a Espanya, ja que segons ell, li recordava la seva Geòrgia natal. «L’únic que quedarà de mi seran els meus aprenents», va comentar certa vegada, en una frase que el consagra com a mestre de mestres de l’art musical. Per ell el més important d’un professor havia de ser «transmetre als deixebles l’amor per la música en lloc de turmentar-los amb exercicis». Horowitz, Rubinstein, Rakhmàninov i Richter hi estarien d’acord.