El confinament va portar l’índex de lectura a màxims històrics

La lectura de llibres a Espanya va arribar a un màxim històric durant els mesos de confinament: 57% de lectors freqüents i 8 hores 25 minuts de lectura a la setmana. És una de les bones notícies que ha recollit el Baròmetre d’Hàbits de Lectura i Compra de Llibres que elabora anualment la Federació de Gremis d’Editors (FGEE) i que ha presentat a Madrid el ministre de Cultura i Esport, José Manuel Rodríguez Uribes. A més de repassar les dades, ha anunciat que Elvira Lindo substituirà Soledad Puértolas com a nova presidenta del Patronat de la Biblioteca Nacional.

El 2020 va ser un any especial a causa de la pandèmia, que va repercutir en un lleu augment dels percentatges de lectura, que el 2019 se situaven en un 68,5% i que durant l’any passat va arribar al 68,8%. Si fa deu anys es va produir una autèntica debacle als índexs, poc a poc se’n van recuperant, de manera que s’aprecia una pujada del 12,3% des del 2010.

Un far en la tempesta

L’estudi dona una mica d’esperança si tenim en compte que després del confinament, durant els mesos d’estiu, el percentatge no es va desplomar, sinó que va ser més elevat que el que s’havia fixat el 2019, situant-se en un 53% i amb una mitjana de 7 hores i 25 minuts setmanals, és a dir, 30 minuts més.

«Ha sigut un any llarg i difícil i el llibre ha jugat un paper rellevant en la vida de molts ciutadans. La nostra vida ha canviat, també els hàbits de consum, i la lectura ha suposat per a molts un far en temps de tempestes i llampecs, de frustració, neguit i desconcert», ha dit Patrici Tixis, president en funcions de la FGEE i president de la Cambra del Llibre de Catalunya. Segons les xifres, al 81% de lectors, llegir els ha ajudat a «portar millor la situació durant el confinament.

L’increment de lectors per oci en temps lliure ha sigut generalitzat en totes les comunitats, però les que més han augmentat, uns 2,3 punts, han sigut Catalunya i Andalusia.

El 36% no llegeix

No obstant, encara existeix un gran hàndicap que entela les xifres: un 36% de la població continua sense llegir mai o gairebé mai (l’any passat la xifra encara era més alta, d’un 37,8%). «Som una potència industrial i editorial, però no som una gran potència lectora», han lamentat els responsables del gremi.

Hi ha també desequilibris importants, sobretot a nivell territorial, ja que la diferència entre la comunitat més lectora (Madrid) i la que ho és menys (Extremadura) és de 20 punts. Respecte als grups d’edat, les dones continuen salvant les xifres i es manté un percentatge de dones lectores més gran en temps lliure que entre els homes (un 81,6% davant un 66,7%). La diferència encara augmenta més (en un 22%) entre els 45 i els 64 anys.

Llibreria tradicional i internet

Malgrat el que es podria imaginar, la llibreria tradicional es manté com el principal canal de compra de llibres de no text i creix el 2020 fins al 71,1%. El segueix internet, que augmenta significativament sobretot en els mesos d’aïllament, especialment entre els 25 i els 44 anys.

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

També creix el format digital, però la pirateria és una de les pors més evidents en aquest apartat. Un 39,8% se’ls descarrega d’internet pagant, mentre que un 43,7% ho fa il·legalment.

Els menors

Entre els menors descendeix la lectura fins als sis anys, però creix lleugerament la proporció de nens de 6 a 9 anys que llegeixen llibres que no són de text, situant-se en un 86,8%, dedicant-hi unes 3 hores i 2 minuts de mitjana a la setmana. A partir dels 15 anys, es redueix notablement la proporció de lectors freqüents durant el seu temps lliure. És un dels problemes més arrelats en la societat que requereixen més inversió dins de les polítiques de foment. Dels 10 als 14, un 79,8%, dels 15 als 18, un 50,3% i els majors de 18, un 52,7%.