La ciutat del futur busca banda sonora

Hi va haver un temps no molt llunyà en què la ciutat va deixar de grunyir. La pandèmia va apaivagar en bona mesura tots aquests sorolls que comporta la unió entre l’humà i la màquina. Motors que retrunyen més que el trepant del veí a l’hora de la migdiada, la constant fricció de les rodes amb l’asfalt, frenades agudíssimes. Això forma el nostre paisatge sonor urbà, en el qual l’artista Edu Comelles s’ha endinsat per reflexionar i pensar sobre un nou so de ciutat per deixar enrere el murmuri incessant que coneixem ara. Trobar un brunzit més harmònic per al futur i que eviti coses com les que succeeixen ara entre tant soroll: que els vehicles silenciosos espanten. ¿Qui no s’ha sobresaltat quan ha vist un sigil·lós cotxe aparèixer del no-res?

Comelles presenta ara en una breu mostra a la Casa Seat (‘Spectre: cap a un nou so de ciutat’, fins al 17 de març) el resultat d’aquest estudi i de com imagina ell aquest so. L’artista sonor juga a través d’espectrogrames de freqüències gravades per ell mateix als carrers d’una gran urbs. Posa en imatge tota aquella contaminació acústica que digerim diàriament. I utilitza totes aquestes dades acústiques de trànsit com a partitura per imaginar la banda sonora de les ciutats del demà. Aquesta és la part més interessant de la mostra, una instal·lació que juga a reproduir el paisatge sonor futur, creat per Comelles a partir de fer música amb una peça d’un motor, i que permet endinsar-se en aquest entorn futurista en el qual encara hi ha espai per als vehicles. Una espècie de túnel que envolta molt encertadament el visitant i el transporta a un marejador escenari de film de ciència-ficció.