Premis del cine espanyol
Ángela Molina: «Adoro la joventut, però no canviaria el procés de la vida per res»
La llegendària actriu, llegenda viva del cine espanyol, rebrà el Goya d’Honor el pròxim 6 de març a Màlaga
Ángela Molina és sens dubte una de les grans llegendes vives del nostre cine. El Goya de Honor que rebrà el pròxim 6 de març és l’últim gran reconeixement a una carrera no només prolífica, sinó també trufada de bones decisions a l’hora d’apostar pel cine d’autor, les temàtiques socials i els directors de prestigi del cine europeu al llarg de cinc dècades.
La seva participació el 1977 a l’última pel·lícula de Luis Buñuel, ‘Ese oscuro objeto del deseo’, la va catapultar a la fama internacional. A partir d’aquell moment va participar en produccions italianes de grans mestres com Elio Petri, Luigi Comencini, Gillo Pontecorvo, Marco Bellocchio o Lina Wertmuller, per la pel·lícula del qual ‘Camorra: Contacto en Nápoles’ (1985) es va convertir en la primera espanyola a guanyar el David di Donatello.
Però malgrat les seves conquestes fora de les nostres fronteres, va ser a Espanya on va consolidar el seu prestigi a través d’algunes de les grans pel·lícules del cine de la Transició. Va ser una de les actrius fetitxes de Manuel Gutiérrez Aragón en clàssics com ‘Camada negra’, ‘El corazón del bosque’, ‘Demonios en el jardín’ o la mai prou reivindicada ‘La mitad del cielo’, per la qual va guanyar la Concha d’Or del Festival de Sant Sebastià el 1986.
Va ser un moment d’una enorme creativitat gràcies a directors que s’atrevien a fer coses diferents, com el Jaime Chávarri d’‘A un dios desconocido’, Carles Mira amb ‘La portentosa vida del padre Vicente’ o José Luis Borau a ‘La Sabina’. Ella s’emmotllava a tots els registres i només la seva presència suposava un plus de reputació, com ocorria a ‘Los restos del naufragio’, de Fernando Franco, que va participar en el Festival de Cannes o ‘Esquilache’, present a la Berlinale, totes dues al costat de Fernando Fernán Gómez. Es va submergir en l’univers de Bigas Luna amb ‘Lola’ i va arribar a l’èxit popular gràcies a ‘Las cosas del querer’.
Buñuel i Almodóvar, «únics i especials»
El 1997 el seu camí es va creuar amb el de Pedro Almodóvar a ‘Carne trémula’, en un paper memorable al costat de Pepe Sancho que de nou la va situar a la cresta del seu reconeixement. Tornarien a retrobar-se a ‘Los abrazos rotos’, en la qual va interpretar un petit paper. «Tant Buñuel com Almodóvar són únics i especials, han connectat amb el món sencer d’una manera real, són éssers d’una proximitat devastadora, estan enamorats del que fan. Pedro ha adorat l’obra de Buñuel tota la seva vida i tots dos han deixat en la meva memòria una empremta impossible d’esborrar», ha dit l’actriu en la roda de premsa que s’ha celebrat a l’Acadèmia de Cine.
Pertanyent a una de les grans dinasties del món de l’espectacle al nostre país (filla d’Antonio Molina, germana de Micky i Mónica Molina, mare d’Olivia Molina), sempre va tenir clar que es dedicaria a aquesta professió, que va compaginar amb estudis de ballet clàssic i dansa espanyola.
Notícies relacionadesReconeix que no té cap intenció de retirar-se. Just demà viatjarà a Galícia per rodar una nova sèrie de la productora Bambú, ‘Un asunto privado’, amb Aura Garrido i Jean Reno. En els últims temps l’hem vist integrar-se a l’entorn televisiu: ‘Velvet’, ‘La valla’ o la minisèrie per a Netflix ‘Días de Navidad’. Sempre ha tingut la capacitat d’emmotllar-se a tots els canvis de la indústria, sense pensar-ho gaire, i ja des dels anys vuitanta participava en sèries internacionals com ‘Quo Vadis?’, de Francesco Rosi al costat de Max Von Sydow o Klaus Maria Brandauer. «L’ofici és el mateix, tot i que l’únic perill és que en les sèries actuals de vegades es corri massa», ha declarat.
No l’acompanyarà ningú al Teatre Soho CaixaBank de Málaga, on se celebrarà la gala dels Goya. Les restriccions imposen aquesta decisió, però el dedicarà al seu pare, al seu marit, als seus fills i als seus nets, perquè adora la seva faceta d’àvia i està enamorada de les criatures que es van incorporant a la seva família, l’últim, Enzo, fa només un parell de setmanes. «Adoro la joventut, però no canviaria el procés de la vida per res, és emocionant cada etapa i jo l’he intentat disfrutar al màxim».
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- «Ni un minut més, ni una visita forçada més» Metges de Catalunya crida també els CAP a plantar-se contra les hores extra, mentre Salut expressa «respecte» a les demandes
- Reunió anual al Cercle d’Economia El ‘president’ Feijóo no convenç l’empresariat català
- Consell El consell d’un mecànic perquè l’aire condicionat del cotxe no s’avarii: «Només cal apagar un botó»
- Situació interna El pols de Rufián per la llista electoral dispara la tensió d’ERC al Congrés
- L'article de Salut Mental Catalunya Abel Carrasco, activista en salut mental: "Sembla que ser 'normal' no encaixa en el nostre col·lectiu"
