El periodista infiltrat que va denunciar l’omertà a la policia francesa

Després d’un curs de tres mesos de formació Valentin Gendrot (1988) ja era policia auxiliar i portava uniforme i arma reglamentària. Després de 15 mesos destinat a un centre psiquiàtric va començar a treballar a la comissaria del districte 19 de París, una de les més conflictives. Cap dels seus companys sabia qui era en realitat, un periodista ‘freelance’ que s’havia infiltrat a les seves files i que narraria la seva experiència a ‘Poli’ (Principal de los Libros). El presenta a BCNegra, on aquest diumenge participa en una taula rodona amb Emma Riverola.

«La violència policial és recurrent contra un mateix perfil: homes, negres o àrabs o immigrants», els que en l’argot anomenen «bastards», constata a aquest diari el reporter, que abans ja s’havia infiltrat a empreses com Toyota o Lidl. La primera vegada que va veure com un policia de la seva patrulla donava una pallissa a un jove detingut de manera gratuïta, Gendrot va quedar «en ‘shock’«. «Però desgraciadament, després t’acostumes, t’immunitzes, perquè aquests casos eren recurrents. Però el nombre de policies que té aquests comportaments violents i racistes són una minoria. El problema és que la resta els encobreix. L’omertà, la llei del silenci, està molt instaurada. No hi ha traïdors dins del cos», assegura.

«Es comporten així perquè poden, potser perquè han tingut un mal dia o estan de mal humor... Deia Montesquieu que si se li dona poder a un home, l’utilitzarà. I els policies l’utilitzen». Enumera Gendrot els orígens d’aquesta violència. «Falta una formació sòlida, amb vuit mesos un pot ser policia [el sou mitjà a París és de 1.320 euros], i qualsevol pot ser-ho. En el meu curs hi havia un ATS, un obrer, un ‘segurata’ amb antecedents policials, un antic gendarme de passat neonazi... Contracten qui poden. Amb l’onada terrorista, la política d’Hollande i, ara, Macron, és de reclutar de manera massiva. I molts dels qui treballen a París venen d’altres regions, de classes mitjanes o populars, que arriben desarrelats i amb molt desconeixement. El racisme policial ve d’aquesta ignorància».

Aquesta violència i aquests abusos d’alguns agents, assenyala, degraden i augmenten la desconfiança entre la població i la policia. És una feina «en què imagines el pitjor en qualsevol moment del dia, amb una pressió de l’entorn exterior i d’un mateix, on els equips competeixen a veure quin fa més detencions o posa més multes, sobretot als ‘manters’, el material dels quals es reparteixen. Perquè des del 2005, amb Sarkozy, hi ha més pressió per augmentar aquestes xifres de resultats». A tot això, afegeix que reben un equip de mala qualitat (molts acaben comprant de la seva butxaca des de la llanterna fins a l’armilla) i «l’alt índex de suïcidis»: un 36% més que la resta de la població (59 el 2019).

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

Gendrot es va sentir «alliberat» quan es va publicar el llibre després de l’estiu i, tot i que va aixecar polèmica, res ha canviat. «A França es parla molt però s’actua poc, i menys en la policia, un cos que mai s’ha reformat des de la Segona Guerra Mundial amb el règim de Vichy. Hi ha hagut reunions amb el Ministeri de l’Interior, amb sindicats policials... però no s’avança gens. La roba bruta es queda a casa. S’oculta. El ministre no reconeix la violència policial i si no hi ha resposta política no canviarà res. S’ha vist en aquests mesos de tanta crispació, amb els ‘armilles grogues’, la reacció després de la mort als EUA de George Floyd i el Black Lives Matter, que va revifar el cas de la jove negre Adama Traoré el 2016 estant sota custòdia policial, o la de Cédric Chouviat fa un any, presumptament per l’asfíxia soferta durant un arrest.»

Insults i ànims

L’endemà de publicar el llibre, Gendrot va rebre un whatsapp d’un dels antics companys a la comissaria, que li va dir que estava en ‘shock’. Dels altres, res. «A les xarxes socials vaig rebre insults però també felicitacions i ànims. Jo només vaig actuar per interès general».