Crítica de ‘Seis cuatro’: un ‘thriller’ reposat de sentiments subterranis

Yoshinobu Mikami i la seva dona han d’enfrontar-se a la identificació del cadàver d’una adolescent. Afortunadament comproven que no és el de la seva filla. Malgrat el temps transcorregut s’aferren a l’esperança que segueixi amb vida. Potser per això es neguen a aportar dades com l’historial dental o les empremtes dactilars, confrontacions que solen portar-se a terme més en cadàvers que amb persones desaparegudes. És un camp que Mikami coneix bé, ja que durant anys va ser inspector en la Segona Divisió d’Investigacions Criminals.

D’altra banda, ens trobem la pròxima prescripció del segrest i posterior assassinat d’una nena anomenada Shoko Amamiya. El cas Sis quatre. És l’excusa perfecta per revisar proves i posar de nou en marxa la maquinària. Per això, el comissionat general planeja una visita oficial en la qual emetrà un comunicat des del domicili dels Amamiya. Però la negativa del pare de la petita obre la porta que es qüestionin els mètodes fets servir en el passat.

 És indiscutible que el gènere negre és un dels que millor reflecteixen els problemes socials. I la novel·la negra al Japó sempre ha anat un pas per davant en aquest particular. El retrat i la denúncia suporten allà un pes tan gran que acaben ocupant un espai fins i tot més gran que la mateixa trama criminal en els llibres. La clau del seu èxit resideix en l’equilibri entre els dos elements i en una cuidada tensió narrativa en allò que no té a veure amb la investigació policial.

Així les coses, ens trobem davant una obra de 650 pàgines en la qual l’escriptor Hideo Yokoyama, un autor molt celebrat al seu país, ens parla de manera extensa de la prima línia que separa el periodisme de successos del sensacionalisme. Mikami, cap de premsa del departament de Relacions amb els Mitjans, haurà de veure-se-les amb els representants dels principals diaris i negociar fins a quin punt el dret a la informació dels ciutadans pot xocar amb la privacitat de les víctimes. ¿Com aconsegueix que flueixi? Aconseguint que aquesta part de la història exerceixi una pressió en l’ànim del protagonista i alternant aquesta lluita constant amb tot el que va descobrint sobre Sis quatre.

Notícies relacionades

L’encara incert futur de les pintures de Sixena: ¿tornaran a Aragó o seguiran al MNAC?

Nathy Peluso fa vibrar el Sónar amb un enèrgic directe

Aquesta és una novel·la de transcurs reposat, potser massa per al lector mandrós i acostumat al ritme frenètic d’alguns dels ‘thrillers’ actuals. Yokoyama desgrana els seus personatges al mil·límetre, en especial el protagonista. I ho aconsegueix a través de l’encobert monòleg interior de Mikami. Sabem el que pensa en tot moment. D’aquesta manera, ens acosta una manera de raonar i fer que reflecteix tota una societat: el desajust entre pensament i paraula en una cultura on la cortesia està per sobre dels impulsos; l’acatament rigorós de les jerarquia, i el que comporta que algú pugui atrevir-se a transgredir-les; l’observació del detall; el respecte per les tradicions. Tota una sèrie d’ingredients que converteixen la lectura d’aquesta obra en una mena d’immersió cultural, aconseguint que el pòsit lector sigui de llarg recorregut.