Mor el compositor Josep Maria Mestres Quadreny

El compositor Josep Maria Mestres Quadreny, un dels grans referents de la música contemporània catalana, ha mort aquest dilluns als 91 anys després de no superar una operació, segons ha informat la Fundació Joan Brossa que ell va presidir fins al 2017. Amb ell s’apaga la veu d’un dels compositors més avantguardistes del panorama musical. Nascut a Manresa el 4 de març del 1929, es va relacionar estretament amb artistes plàstics intentant unir esforços en propostes multiestètiques, col·laborant amb els membres del Dau al Set i amb noms fonamentals com els de Joan Miró, Antoni Tàpies, Perejaume o el mateix Joan Brossa.

En el seu catàleg, amb més de 300 obres indexades entre els anys 1953 i 2000, sobresurten partitures d’una d’original concepció que van més enllà de la recerca d’un llenguatge a l’ús. Amb total llibertat va utilitzar els instruments a la seva disposició de les formes més variades, com també va concebre obres ‘performatives’ i accions musicals, com la creada per ser interpretada pel públic (’Self-Service’, per a percussió i flautes tocades pel públic) o la seva ‘Peça per a serra mecànica’.

Els seus horitzons mai van trobar fronteres i també es va interessar per l’òpera, com va succeir amb ‘El ganxo’, escrita el 1959 i oblidada en un calaix durant mig segle fins que el Liceu la va estrenar el 2006, en la qual oferia una àcida crítica social al costat de Brossa com a llibretista, ironitzant sobre el gènere des de dins. Qualificar part de l’obra de Mestres Quadreny com de surrealista o adscrit a solucions del teatre de l’absurd no seria errat, però quedarien curts davant un creador que també va indagar en les formes pròpies del cànon, des de la sonata per a piano fins al concert amb instrument solista, ballets o música teatral i per al cine.

Humor i crítica social

Sempre va enfocar el seu treball des d’una òptica personal, amb humor i crítica social, acostant-se al mut de la física i les matemàtiques o a la música aleatòria. El secret del seu llenguatge, més que en la forma, estava en els recursos, ja que l’apassionava la música electrònica, la generada per ordinador –va ser pioner a Espanya– i tota aquella que se servís de models renovats i experimentals. A la seva obra, no obstant, també va mirar als grans clàssics, des de Haydn i Vivaldi fins a Schumann, Gerhard, Bartók o Webern.

Patró emèrit de la Fundació Tàpies, Mestres Quadreny també es va interessar per les arts plàstiques realitzant múltiples collages, molts dels quals il·lustrant la seva pròpia obra donant vida a les anomenades ‘músiques visuals’, tot i que van ser les seves ‘partitures generatives’ les que el van projectar en àmbit internacional.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

Es va formar en ciències en la Universitat de Barcelona mentre, de manera autodidacta, investigava en la música abans que decidís formar-se amb el compositor Cristòfor Taltabull. També va participar en l’organització de concerts amb el cicle Música Oberta, convidant a mostrar la seva obra a autors com Ligeti, Stockhausen o Cage i en iniciatives com Amics de l’Art Nou o el Club 49. Va fundar el Conjunt Català de Música Contemporània, el Laboratori de Música Electroacústica Phonos i el Grup Instrumental Català –en una tasca conjunta amb Carles Santos–, va presidir l’Associació Catalana de Compositors, va exercir la docència en diversos cursos de temporada –fins i tot a Darmstadt– i va publicar diversos llibres i assajos.