Orlinski, solvent fenomen fans al Palau de la Música

El fenomen Orlinski és fruit de la modernitat. Que un cantant líric aprofiti la seva joventut per promocionar-se a les xarxes socials arribant a un públic mai abans explorat el converteix en un pioner. La seva joventut fa que els de la seva edat connectin amb el seu art a més dels seus equilibris damunt l’‘skate’, les seves coreografies de ‘break dance’ i els seus ‘shootings’ de model, aficions en què acostuma a fer incursions. La gran presència de gent jove al Palau així ho va ratificar, igual com l’aplaudiment que va rebre en la seva aparició a l’escenari. Però Jakub Józef Orlinski no és només fruit del seu poder mediàtic. Perquè a l’escenari imposa talent, ganes i ambició artística, combinació que, junt amb la seva força a les xarxes socials –i en plataformes discogràfiques ‘online’– el converteixen en una estrella peculiar.

Potser per totes aquestes raons ha tornat al Palau de la Música Catalana després del seu favorable debut el novembre del 2019, abans que la pandèmia trastoqués la vida al planeta. El cantant no ha fet més que certificar la seva ascendent trajectòria en un exigent programa –titulat ‘Eroe’– que, al costat dels vuit integrants de l’una mica irregular conjunt Il Giardino d’Amore que concerta amb eficàcia el virtuós Stefan Plewniak des del violí, es va centrar en dos grans exponents del teatre musical del barroc italià, Antonio Vivaldi i Georg Friedrich Händel.

Del primer, en tot cas, només es va interpretar una única peça vocal, l’ària de l’emperador Anastasi ‘Sento in si ch’in pioggia di lacrime’ de l’òpera ‘Il Giustino’, en la qual Orlinski va posar de manifest lleugers avenços respecte del demostrat anteriorment a la ciutat: davant una projecció discreta i un registre poc uniforme –que castiga les zones del passatge–, imposa un natural i intel·ligent sentit del ‘legato’, agilitats i escales gairebé sempre ben resoltes i una línia de cant sempre elegant, amb l’ornament just. Potser aquesta peça, en el seu conjunt, va ser la més aconseguida de la nit, ben emmarcada pels ‘pizzicati’ de les cordes.

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

Vivaldi va tenir en canvi una àmplia presència amb seleccions de les seves sonates i ‘concerti grossi’, però presentats fragmentadament, elecció que pot ajudar els no iniciats a interessar-se pel repertori. Il Giardino d’Amore es va mostrar gairebé sempre concentrat i va brillar amb llum el virtuosisme de Plewniak, ovacionat en l’al·legro del ‘Concert per a a violí RV 208’, ‘Il grosso mogul’.

En el cant d’Orlinski, victorejat en tot moment pels seus incondicionals, va prevaler la força hedonista i elegant de Händel, des d’una discreta ària de l’òpera ‘Tamerlano’, superant-se a ‘Furibondo spira il vento’ de ‘Partenope’, fins a la popular i ben resolta ‘Agitato dona fiere tempeste’, de ‘Riccardo Primo Re d’Inghilterra’, punt final d’aquesta festa barroca.