Històries silenciades

Ariadna Gil dona veu a les víctimes de violacions en la guerra dels Balcans

  • Els testimonis de dones estigmatitzades després de patir abusos sexuals i de fills fruit d’aquella ignomínia sustenten ‘Encara hi ha algú al bosc’, un muntatge coral que reflecteix la vida de les víctimes del conflicte 25 anys després que s’assolís la pau

  • Els descendents d’aquelles dones també reclamen justícia i algun ha portat el seu pare a la presó després d’acusar-lo de violació i obligar-lo a fer la prova de paternitat

Ariadna Gil dona veu a les víctimes de violacions en la guerra dels Balcans
Es llegeix en minuts

Entre 25.000 i 50.000 dones van ser violades durant la guerra que va acabar amb l’antiga Iugoslàvia en els Acords de Dayton firmats el 1995. Cent mil morts, crisi humanitària, aniquilament ètnic, famílies separades i centenars de milers de desplaçats van generar un conflicte on la violació es va utilitzar com a arma de guerra per a sembrar la por i facilitar la neteja ètnica. Avui, un quart de segle després que es firmés la pau, les víctimes d’aquelles atrocitats prenen la paraula a través d’un documental que aquesta nit emet el programa ‘Sense ficció’, de TV-3, una exposició de fotos d’Oriol Casanovas a l’antiga presó Model i l’obra teatral ‘Encara hi ha algú al bosc’, que a partir d’aquest dijous i fins al 7 de febrer recala a la Sala Petita del TNC. Es tracta d’un muntatge dirigit per Joan Arqué, membre del col·lectiu Cultura i Conflicte, impulsor d’aquest projecte amb un mateix subjecte i tres formats diferents.

L’obra, molt coral, es basa en una sèrie d’entrevistes realitzades a dones víctimes d’abusos sexuals i a fills nascuts d’aquella barbàrie, entre d’altres. «Necessiten ser escoltades, no volen venjança, volen que es faci justícia», explica Anna Maria Ricart, periodista de Catalunya Ràdio reconvertida en dramaturga, encarregada de donar forma teatral a la història. Ella va viatjar al costat de l’equip del projecte a Bòsnia i Hercegovina per entrevistar els protagonistes d’aquesta autoficció protagonitzada per actors i músics com Ariadna Gil, Montse Esteve, Judit Farrés, Erol Ileri, Òscar Muñoz, Pep Pascual i Magda Puig. «Aquesta obra és com una bufetada. Et fa pensar que això continua passant i et fa reflexionar sobre com ho vivim i què fem al respecte». El seu paper a la peça és doble. «Interpreto una dona que va ser violada, però també m’interpreto a mi mateixa. Tots anem entrant i sortint dels nostres personatges». La música en directe i els records de les vivències personals dels intèrprets posen el contrapunt a tot l’horror d’una guerra que ocorria a tan sols dues hores d’avió de Barcelona. «Jo el 92 disfrutava de la meva joventut, havia marxat de casa. Treballava al film ‘Belle Époque’. Era un moment de plenitud en què em vaig enfrontar a l’horror d’aquella guerra, ja que la meva parella de llavors era molt amic de Jordi Pujol Puente, fotògraf que va morir a Sarajevo cobrint el conflicte», recorda.

Nevrenka Kobranovik, la dona resilient a qui Gil dona veu a l’obra, no ha tingut fills, però confessa que encara l’aterreix endinsar-se al bosc que envolta casa seva. Tem que l’enemic encara rondi a prop, d’allà el títol de l’espectacle. «Són només unes quantes dones valentes les que s’atreveixen a parlar, la majoria prefereix callar, estan estigmatitzades», destaca l’actriu. «Mai havia pensat en els descendents d’aquelles violacions. És bestial constatar com ho afronten les dues noies i el noi que apareixen a l’obra». Ell, que treballa com a infermer al mateix hospital on va néixer, va portar a judici el seu pare, que va acabar a la presó després que es demostrés la seva paternitat mitjançant una prova d’ADN. Però molt pocs han acabat davant la justícia, per això ara algunes víctimes prefereixen parlar.

«Només unes quantes dones valentes s’atreveixen a parlar, la majoria prefereix callar, estan estigmatitzades»

Ariadna Gil, actriu

Et pot interesar

Tot i que es tracta d’una autoficció, la dramatúrgia respecta les paraules i la manera d’expressar-se dels personatges reals que apareixen a l’obra. Ricart utilitza la tècnica del ‘verbatim’ per posar en relleu unes històries que per desgràcia no només ens remeten al passat. «Utilitzar el cos de la dona com a camp de batalla és una cosa que continua ocorrent, n’hi ha prou amb fixar-se en les dones embarassades en els camps de refugiats», recorda.

Després de les representacions al TNC, el muntatge farà gira per Catalunya i, si la Covid-19 ho permet, es representarà l’abril a l’ex-Iugoslàvia –concretament a Sarajevo (Bòsnia i Hercegovina), Zagreb (Croàcia) i Ljubljana (Eslovenia)- i Viena (Àustria). El TNC Digital oferirà el muntatge ‘online’ el febrer amb subtítols en castellà, anglès i francès.