‘Host’: pànic en temps de Zoom

Les possibilitats del ‘webcam horror’ ja han sigut explorades per títols com ‘Eliminado’ i ‘Open Windows’, però cap va capturar el ‘zeitgeist’ com ‘Host’ ho fa ara. Rodada al principi de la pandèmia i ambientada enterament al si d’una videotrucada, la pel·lícula contempla un grup d’amics que, durant una sessió d’espiritisme ‘online’, reben la visita d’una presència demoníaca capaç de moure’s entre les cases de cada un d’ells.

Notícies relacionades

Terror tecnològic: ‘Host’ i nou pel·lícules més sobre invents que carrega el diable

¿Val la pena?

‘Host’ resulta eficaç en bona mesura perquè fa la sensació de transcórrer en temps real i perquè, malgrat que el seu catàleg d’ensurts no és especialment original –passadissos inquietants, mobles que es mouen, cossos arrossegats en la foscor o suspesos en l’aire–, el director Rob Savage els dona nova vida al vincular-los a la nostra pròpia experiència d’ús de l’aplicació Zoom i el nostre coneixement de la seva interfície.

Les caracteritzacions dels personatges resulten febles, les convencions del gènere són manejades sense subtileses i alguns dels mecanismes argumentals no responen a la lògica sinó a la recerca del cop d’efecte; però res d’això impedeix que ‘Host’ generi una atmosfera de tensió i amenaça creixents, en bona mesura per l’economia narrativa que els seus 56 minuts de metratge garanteixen. En tot cas, el que li proporciona la major part del seu impacte dramàtic és la precisió amb la qual reprodueix un aïllament i una paranoia que ens resulten dolorosament familiars.