‘Volver a empezar (Herself)’: Empoderar-se ara

Hi ha una línia invisible que connecta ‘Ladybird, Ladybird’ (1994), de Ken Loach, amb la nova pel·lícula de Phyllida Lloyd, ‘Volver a empezar (Herself)’. Les dues giren entorn d’un tema similar, la lluita d’una dona (i mare) que ha patit la violència masclista i que ha d’enfrontar-se no només a les ferides físiques i psicològiques, sinó també a les injustícies d’un sistema que li dona l’esquena.

Notícies relacionades

El museu dels globus de la tercera temporada d'‘Emily in Paris’ obre a Barcelona l'1 de maig

Música, fantasia, dansa i burlesque

No obstant, l’enfocament és totalment diferent. Mentre Loach feia un retrat descarnat posant èmfasi en el dolor i la misèria, Phyllida Lloyd aposta per l’esperança. És un canvi de perspectiva que no té a veure amb l’amabilitat de la proposta, sinó que s’acobla a la perfecció al temps en què vivim, a la lluita feminista i l’empoderament de la dona, així com a la necessitat d’explicar històries que desterrin de l’imaginari col·lectiu el concepte de la dona com a víctima.

‘Volver a empezar (Herself)’ és una pel·lícula feta orgullosament per dones, per Phyllida Lloyd i Claire Dunne, protagonista, guionista i impulsora del projecte. Totes dues aconsegueixen convertir el periple d’aquesta dona assetjada pels problemes en una faula sobre la solidaritat, sobre la necessitat de l’empatia en aquests temps incerts. I el resultat és dur com la vida mateixa, però també respira llibertat i coratge, necessitat de compartir i d’abraçar.