Crítica de cine
Crítica de ‘Beginning’, fascinant radicalitat
Per als qui no entrin en el joc, ‘Beginning’ és dura de veure. Per als qui acceptin l’envit, la pel·lícula resulta fascinant, inflexible i gens complaent
beginning /
Quanuna pel·lícula arrasa en l’entrega de premis d’un festival internacionalés que alguna cosa bona deu tenir.‘Beginning’, primer llargmetratge de la directora georgiana Dea Kulumbegashvili,va guanyar a Sant Sebastià els premis a la millor pel·lícula, direcció, guió i actriu. ¿Ho mereixia? Crec que sí. És un film difícil, que necessita un temps i un compromís per part de l’espectador atesa la mètrica particular de les seves imatges. Però, si s’entra en el joc, si s’accepta el ritme impregnat per la cineasta i la duresa del tema tractat,la recompensa és majúscula. Pocs debuts cinematogràfics dels últims anys són tan fulgurants com aquest.
Notícies relacionadesL’acció arrenca amb l’atac d’un grup extremista a la casa on un grup deTestimonis de Jehovàrealitza la seva cerimònia. Filmada en un únic i llarg pla, ple de tensió, la celebració ultratjada per l’atac irracional esdevé una manera poderosa de començar la pel·lícula. T’atrapa i et convida a continuar en el joc, plantejat a partir dels dubtes de la dona del líder del grup i a través d’una posada en escena en què el pas del temps i la durada de cada enquadrament tenen un pes específic.
El pla seqüència és una de les armes expressives que millor utilitza la directora tant en les escenes de conversa com en les agressions físiques que no revelarem aquí. El resultat pot ser hipnòtic o fatigós, ho entenc. Per als qui no entrin en el joc, ‘Beginning’ és dura de veure. Per als qui acceptin l’envit, la pel·lícula resulta fascinant, inflexible i gens complaent.
