'La galería de los corazones rotos': Diògenes sentimental

Fa una dècada, l’artista Leanne Shapton va tenir la brillant idea d’explicar la història d’una relació (fictícia) a través dels objectes que Lenore Doolan i Harold Morris, o el seu amor, van deixar enrere. D’aquell fals catàleg de subhasta mai va arribar a sortir la promesa pel·lícula, però ara arriba una comèdia romàntica amb una pregunta similar: ¿quines històries expliquen els objectes, sobretot els que queden en el paisatge després de la batalla amorosa? 

Notícies relacionades

Consum investiga possibles irregularitats en la venda d’entrades per als concerts de Bad Bunny a Espanya

Eduardo Mendoza, pícar de novel·la i «proveïdor de felicitat», premi Princesa d’Astúries de les lletres 2025

La galerista Lucy (Geraldine Viswanathan) no ha provat el mètode Marie Kondo i, per a desesperació de les seves amigues, guarda records de relacions amoroses. Anomenem-ho Diògenes sentimental. Però a través d’un nou amic (Dacre Montgomery), desenvolupa un altre destí per als seus records i els d’altres persones: el museu del títol del film. Per descomptat, la pregunta central acaba sent, més aviat que tard, atemporal i que sempre funciona: ¿aquests amics s’acabaran embolicant o no? 

La resposta és fàcil d’endevinar, el suspens és una mica nul i no totes les motivacions dramàtiques resulten creïbles. Però no importa quan tens una futura estrella com Viswanathan, carisma pur, electrificant en cada línia de guió i enamorant la càmera en tot moment. La seva Lucy està per sobre del seu indecís i insuls pretendent i de la mateixa pel·lícula.