'La galería de los corazones rotos': Diògenes sentimental

Fa una dècada, l’artista Leanne Shapton va tenir la brillant idea d’explicar la història d’una relació (fictícia) a través dels objectes que Lenore Doolan i Harold Morris, o el seu amor, van deixar enrere. D’aquell fals catàleg de subhasta mai va arribar a sortir la promesa pel·lícula, però ara arriba una comèdia romàntica amb una pregunta similar: ¿quines històries expliquen els objectes, sobretot els que queden en el paisatge després de la batalla amorosa? 

Notícies relacionades

Vicenç Fisas, analista de conflictes i processos de pau: "La por de Rússia és fabricada"

Ros-Marbà, rere l’empremta de Benjamin

La galerista Lucy (Geraldine Viswanathan) no ha provat el mètode Marie Kondo i, per a desesperació de les seves amigues, guarda records de relacions amoroses. Anomenem-ho Diògenes sentimental. Però a través d’un nou amic (Dacre Montgomery), desenvolupa un altre destí per als seus records i els d’altres persones: el museu del títol del film. Per descomptat, la pregunta central acaba sent, més aviat que tard, atemporal i que sempre funciona: ¿aquests amics s’acabaran embolicant o no? 

La resposta és fàcil d’endevinar, el suspens és una mica nul i no totes les motivacions dramàtiques resulten creïbles. Però no importa quan tens una futura estrella com Viswanathan, carisma pur, electrificant en cada línia de guió i enamorant la càmera en tot moment. La seva Lucy està per sobre del seu indecís i insuls pretendent i de la mateixa pel·lícula.