Chaves Nogales, el periodista que va dir «ridícul i impresentable» Goebbels

La imatge sembla sortida de ‘Casablanca’, la pel·lícula antiga. Barret i gavardina, Manuel Chaves Nogales, periodista andalús, refugiat als ravals del París que aviat serà ocupat pels nazis i on viu amb la seva dona, els seus tres fills i el quart en camí, s’acomiada de la família rumb a Londres. Haver-li fet una entrevista a Goebbels i haver-li dit «ridícul i impresentable» li ha merescut un lloc d’honor en les llistes negres de la Gestapo. Marxa sense deixar de pensar en el lema que ha dirigit el seu ofici: «Caminar i explicar». Així de senzill, sense retòriques que enfosqueixin el relat. Morirà als 46 anys a la capital britànica, on va continuar caminant i explicant, poc abans que les tropes aliades desembarquessin a Normandia. En una de les seves últimes cartes li havia preguntat a la seva dona si el seu fill Pablo «reflexionava». 

Chaves Nogales (Sevilla, 1897) va ser un dels grans de l’edat d’or del periodisme espanyol, el que va situar entre les seves files Josep Pla, Julio Camba o Gaziel –una comparativa de Xavier Pericay–, si béinexplicablement havia quedat gairebé en l’oblit durant dècades, fins que l’editor i poeta Abelardo Linares va començar el rescat de les seves obres. Algunes només es van poder trobar en velles edicions llatinoamericanes.

Un ‘bailaor’ al país dels soviets

Però sens dubte, el punt d’inflexió en la sorprenent recuperació per a un públic ampli de l’obra de Chaves Nogales va ser l’aparició, fa 13 anys en el segell Libros del Asteroide, de la crònica novel·lada ‘El maestro Juan Martínez estaba allí’,que explica les aventures, gairebé tintinesques, d’un ‘bailaor’ flamenc a la Unió Soviètica. Després van seguir les molt destacables narracions ‘A sangre y fuego’ i ‘La agonía de Francia’, que expliquen el setge de Madrid durant la guerra civil i els curiosos anys de la ‘drôle de guerre’ al París a punt de ser ocupat, respectivament. Tots aquests llibres s’han convertit en ‘long-sellers’. Ara Asteroide, en col·laboració amb la Diputació i la Universitat de Sevilla, publica l’‘Obra completa’ del periodista en cinc volums, 3.500 pàgines, amb pròlegs d’Antonio Muñoz Molina, un dels seus grans admiradors, i Andrés Trapiello, que va destacar la seva figura en l’imprescindible assaig ‘Las armas y las letras’. L’edició, que serà a les llibreries el pròxim dia 23, ha anat a cura d’Ignacio Garmendia i inclou 68 peces inèdites que, juntament amb el material ja publicat, han sigut ordenades i tornades a fixar.

Chaves va ser tan modern en el seu moment com ho pot ser ara la seva prosa. Enamorat de l’aviació (la nova tecnologia de l’època juntament amb el telèfon al servei del periodisme), va guanyar el premi Mariano de Cavia per un reportatge sobre Ruth Elder, la primera dona a creuar l’Atlàntic en solitari, a bord d’un Junker. Va viatjar a la Unió Soviètica i el que va veure li va desagradar tant com el que va percebre al Berlín nazi o la Roma feixista,cosa que té el seu mèrit en una Europa tan polaritzada com aquella. Va ser, així es va descriure, un «petitburgès demòcrata» que va desconfiar de la revolució i no obstant no va dubtar un segon a posar-se de banda de la República quan va arribar la guerra.

Ni a Roma ni a Moscou 

Notícies relacionades

Venècia mira al sud global en una edició marcada per Gaza

Salman Rushdie: "L’odi no és una força creativa, és molt millor abandonar-lo, apartar-lo"

En el famós pròleg de ‘A sangre y fuego’, vuit pàgines que són una perfecta radiografia de la seva mirada equànime, que no equidistant, escriu: «Quan anava a Moscou i al tornar explicava que els obrers russos viuen malament i suporten una dictadura que es fan la il·lusió d’exercir, el meu patró em felicitava i em donava carinyosos copets a l’esquena. Quan al tornar de Roma assegurava que el feixisme no ha augmentat ni un gram la ració de pa de l’italià, ni ha sabut augmentar el patrimoni dels seus valors morals, el meu patró no es mostrava tan satisfet de mi ni creia que jo fos realment un bon periodista; però al cap i a la fi, a costa de bones i males cares, d’elogis i censures, jo anava tirant endavant la meva veritat d’intel·lectual liberal, de ciutadà d’una república democràtica i parlamentària». En aquesta imparcialitat situa Muñoz Molina la seva vigència i modernitat: «Perquè mai se’ns va explicar la guerra civil sense cegueses ni fanatismes com ell ho va fer».

Aquest dijous, a la Diputació de Sevilla, l’anglès Anthony Jones Chaves, un dels deu nets del periodista, avui dispersos pel món, va presentar l’obra com a portaveu de la seva mare, Pilar Chaves, de 100 anys i l’única sobrevivent dels quatre fills del periodista, que va seguir la presentació a través de streaming des de casa seva, a Marbella. Se sol dir que la tomba on descansa el reporter, a Londres, no té làpida. Jones assegura que la millor làpida és aquesta edició: «Que arribi a tothom perquè puguin reflexionar, com el meu oncle Pablo, i tenir el seu propi punt de vista».