L'odi d'una societat frustrada, en clau 'noir'

En una petita ciutat del Midi francès, en una societat tensada per les diferències de classe, el racisme i el masclisme, viu un matrimoni obrer amb dues filles adolescents, Jo i Céline. La més gran, de 16 anys, es queda embarassada però es nega a revelar qui és el pare. En aquest escenari quotidià i poblat d’éssers frustrats que saben que les seves ambicions mai es compliran s’amaga una violència soterrada. No és ‘L’estiu circular’ (Club Editor; ‘El verano irrespirable’, en castellà, a Crossbooks) una novel·la negra a l’ús, tot i que la seva autora, Marion Brunet (Vaucluse, 1976), que debuta en el gènere després d’haver-se foguejat en cinc títols juvenils, hagi aconseguit amb aquesta quatre premis de ‘polar’ a França i les seves editorials estiguin gestionant la seva presència al pròxim festival BCNegra. Però la trama sí que segueix una de les seves característiques principals: «La novel·la negra porta implícit utilitzar el crim, la violència o la mort per alimentar una mirada crítica sobre la societat», explica en una entrevista via Zoom, des de casa seva, a Marsella.

Embarassos adolescents

La mare de la Céline també es va quedar embarassada molt jove. «Són joventuts perdudes, vides truncades, que no tenen més remei que entrar en la vida adulta abans d’hora», explica Brunet, sobre una problemàtica que coneix bé per la seva experiència com a educadora social, professió ‘heretada’ dels seus propis pares. «Els embarassos adolescents no entenen de classes socials. Segons la família s’acompanya la jove a avortar, però la Céline ni s’ho planteja, i en pobles petits com aquest, on tothom es coneix, és difícil suportar la mirada de tots».

Qui més acusa aquesta vergonya és el pare, el Manuel, obrer i descendent d’exiliats espanyols, a l’orgull masculí ferit del qual només preocupa qui ha gosat tocar la seva filla. «Són comportaments que continuen estant allà. El feminisme té encara molta feina per fer», lamenta l’escriptora, que al citar els orígens republicans del personatge es gira i assenyala un llibre a la seva esquena amb el nom de Durruti al llom. «De jove vaig ser militant de la CNT», confessa amb un somriure. 

Musulmans i terrorisme

El mateix Manuel i el seu entorn revelen un racisme i un odi gens dissimulat, que no dubta a equiparar musulmans amb terroristes. «Vaig voler posar el focus sobre això. No és res exagerat. És important veure com episodis aïllats com el recent assassinat del professor [per ensenyar les caricatures de Mahoma] exacerben aquest racisme. Ni els polítics ni els intel·lectuals han sabut adaptar el seu discurs a aquests prejudicis i a aquesta bretxa social. No hi ha espai per reflexionar ni entendre». 

Notícies relacionades

Un dia en el rodatge de ‘Ravalear’ (Max), la sèrie de Rodríguez i Lacuesta sobre família, cuina i els dilemes de la Barcelona actual: «És necessari que la ciutat es transformi, però ¿a quin preu?»

Òmnium i Abacus pugen a 75.000 euros el Premi Sant Jordi i el converteixen en el més ben dotat de les lletres catalanes

La bretxa també té a veure, afegeix, «amb la coexistència de burgesos amb molts diners –polítics, actors...–, que estiuegen en zones amb població treballadora, de gent que malviu i amb les noves generacions d’immigrants. Això és font de conflictes: els oprimits dirigeixen la seva ràbia contra els que tenen per sota». Perquè, alerta: «L’ascens social no existeix i això provoca molta frustració».