Crítica de 'Finales, principios': triangle amorós poc apassionant

En particular des de la notable ‘Como locos’, el director ‘indie’ Drake Doremus ha fet de la seva carrera un estudi de les complexitats de les relacions romàntiques, ja sigui amb paisatge pròxim (‘Breathe in’Newness’) o de ciència-ficció (‘Almas gemelas’, ‘Zoe’). Però una cosa com ‘Finales, principios’ suggereix que ha arribat al final d’un camí i hauria de canviar de tema.

Notícies relacionades

Carmen Machi, actriu: "És més fàcil corrompre’t quan al voltant tens gent en què et recolzes"

La fidelitat ja no es porta

Ajudat per l’escriptora Jardine Libaire, Doremus ha optat aquí per una perspectiva femenina: la de Daphne (Shailene Woodley), que coneixem poc després que hagi tallat amb el seu nòvio, que hagi deixat la seva feina i hagi marxat a viure amb la seva germana. A la recerca de conclusions sobre si mateixa, es proposa sis mesos de solteria, però al seu camí es creuen dos homenots als quals no sap dir que no. Jack (Jamie Dornan) és un intel·lectual encantador. Frank (Sebastian Stan), la seva contrapartida animal i (encara més) magnètica. Els paios són amics, cosa que complica encara més les coses per a Daphne.

Sigui com sigui, s’han vist tràngols pitjors en la vida i en el cine: el personatge central passa la pel·lícula alternant entre afers, de festa en festa, bevent sense parar, treballant poquet... Una cosa que tampoc estaria malament per a l’espectador si la diversió fos més present o el drama fos menys plumbi. Ni tan sols la musicalitat del film, en el qual sobren bones cançons i el muntatge de Garret Price és gairebé un personatge més, aconsegueix fer més suportable el tràngol, ni menys dubtosa una resolució en la qual cert gir aclareix miraculosament els dubtes de l’heroïna.