Crítica de 'Las barbas del profeta': la Bíblia entre burles i veres

Només els més vells del lloc recordaran l’assignatura d’Història sagrada en la seva llunyana infància, amb les cartilles i llibres il·lustrats on es llegien i veien les escenes bíbliques destinades a colonitzar la imaginació i de passada adoctrinar diverses generacions. Tot i que no faltaven els fets i miracles de Jesús, dels quals s’encarregava, d’altra banda, la catequesi, aquell subministrament narratiu de prodigis i truculències procedia sobretot de l’Antic Testament i s’hi podria descobrir la fascinant transportació mental a què conviden els universos fantàstics, l’aliança d’excitació i estupor que no era altra cosa que la lectura literària.

Notícies relacionades

Nathy Peluso fa vibrar el Sónar amb un enèrgic directe

Billie Eilish regna de valent i amb intimitat

Va ser l’experiència d’Eduardo Mendoza, que en aquest assaig narratiu rescata de la seva memòria aquell enfilall de llegendes plenes de contradiccions i desmesures que explicaven l’origen del món i li conferien sentit. En la seva evocació d’Adam i Eva, Caín i Abel, el diluvi universal o les trompetes de Jericó, Mendoza adopta l’aire del visitant descregut i burleta que torna, ja molt escarmentat, al lloc que en el passat el va enlluernar i avui sap que és de cartró pedra. Amb despreocupació treu el cap a aquest museu d’històries i les torna a explicar amb el riure ballant-li als llavis, en un to jocoseriós on es barregen en dosis moderades la irreverència, l’humorisme i l’erudició, perquè a l’escriptor, que no malgasta l’ocasió de fer un acudit, li han interessat els relats bíblics (com reconeix en la conclusió) i ha dedicat no poc temps a submergir-se en les seves exegesis.

La nostàlgia per l’esbaleïda felicitat del lector infantil s’uneix a la genuïna admiració de l’adult per la Bíblia com a monument literari, com a «gran codi» de la cultura occidental, i és aquest Mendoza, lector i escriptor, el que celebra que al mític rei David se li ocorregués, fa tres mil anys, la idea de reunir tota mena d’escrits en un calaix de sastre que fos, simplement, el Llibre.