Quim Girón explora el temps a 'Ahir'

¿Què entenem per passat? ¿És el temps lineal? ¿Què és realment el temps? Aquestes i altres preguntes són al fons d’‘Ahir’, la nova peça de l’aclamat artista de circ Quim Girón. La Sala Tallers del TNC estrena dijous aquesta nova peça de l’agosarat creador. Només estarà quatre dies a la cartellera.

A diferència de l’orgànic ‘Fang’, on s’enfrontava a un bloc d’argila, a ‘Ahir’ juga amb les acrobàcies, amb la llum, amb la música, i per primera vegada, amb la paraula, una nova dimensió. «Volia obrir-me a altres formes d’expressió, per això he creat un text, una cosa que no havia utilitzat abans», explica Girón, ànima d’Animal Religion, companyia que forma amb Joana Serra, responsable de la part lluminosa, i amb Joan Cot Ros, especialista en so. Aquest és el seu novè espectacle. «Tots tenim un ahir però el seu record és diferent per a cadascun de nosaltres», assenyala. «El passat es toca amb el present i amb el futur. Aquesta idea, que dona molt joc, fa que acabis posant l’èmfasi en l’aquí i ara». 

La precisió és bàsica per fer la vertical, una figura que Girón va aprendre junt amb altres tècniques d’aquest circ tradicional que és l’abecé del seu vocabulari. A ‘Ahir’, Girón recorre a les acrobàcies, la vertical, els exercicis aeris que va aprendre per convertir-los en una altra cosa.  «Tot i que des que vaig començar el 2012 sempre he fet circ contemporani la renovació del circ part d’aquest abecedari del circ tradicional. En els meus records porto tota aquesta precisió, dedicació i repetició de les formes que vaig aprendre i que ara faig volar», assenyala. Volar en el sentit poètic, però també es podria entendre com si dinamités totes aquestes teories per explorar nous conceptes. 

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

Per ell, la connexió entre passat i present entre el circ d’ahir i el d’avui està clara, tot i que «la plasticitat sigui molt diferent perquè no som en una carpa». L’espai escènic d’‘Ahir’ dissenyat per  Mercè Lucchetti potencia el joc entre el seu cos, la llum i el so. Podria ser «un forat negre o un espai oníric» on caben des de la llum primigènia del foc a la de l’univers. «Amb el so és fàcil evocar el passat», diu Joan Cot. «La música es fa en directe, manipulant materials ja existents que remeten a sons analògics que samplegem per convertir en sons contemporanis». 

Les teories de la física quàntica sobre les construcció del temps han sigut utilitzades com a inspiració però l’espectacle es basa en els mateixos records i idees de Girón sobre el temps. «Partim de la seva experiència vital per esbrinar fins a quin punt la imaginació influeix, fins a quin punt els somnis i projeccions expliquen la realitat», diu Carlota Grau, directora de l’espectacle. «‘Ahir’ és una oda a la imaginació».