Les 10 millors versions de cançons de Jimi Hendrix

Tan versionat com The Velvet Underground o Bob Dylan, d’entre els clàssics, el temari de Hendrix ha donat per a molt bones revisitacions, entre el respecte i la reconstrucció, del pop al jazz, amb diversos discos sencers de versions com ‘If 6 was 9. A tribute to Jimi Hendrix’ i ‘Stone free: A tribute to Jimi Hendrix’, publicats el 1990 i el 1993, en plena febre dels discos de tribut.

Gil Evans: ‘Crosstown traffic’ (1974)

Contagiosa versió en clau funk-jazz, amb molt metal, duels de wah wah i trombó i un cantant soul, d’un tema de Hendrix ja per si mateix molt dinàmic. Pertany a l’admiratiu disc que l’arranjador i conductor Gil Evans li va dedicar, ‘The Gil Evans Orchestra plays the music of Jimi Hendrix’.

The Cure: ‘Foxy Lady’ (1979)

Tota una declaració de principis per part del grup de Robert Smith en el seu primer disc, ‘Three imaginary boys’, quan encara eren més pop que foscos. Filtren la cançó de Hendrix pel seu so espasmòdic i postpunk. En directe, Smith reivindicava llavors el llegat del guitarrista esquerrà.

Devo: ‘Are U xperienced?’ (1984).

D’això se’n diu desconstrucció en tota regla. La banda d’art-pop-punk-analògic Devo va desfigurar en aquest single l’‘Are you experienced?’ hendrixià. Una bona demostració que no fa falta ser fidel i submís davant una cançó estimada i que, malgrat estimar-la, pot ser destrossada a plaer.

Chuck Prophet & Scott Matthews: ‘The wind cries Mary’ (1990)

Meravellosa versió d’una de les peces més calmades de Hendrix a càrrec de Chuck Prophet (Green on Red) i el cantautor britànic Scott Matthews, amb un lletós fons orquestral de vents jazzy sobre el qual cavalca una guitarra gronxada pel diable. D’‘If 6 was 9. A tribute to Jimi Hendrix’.

Eric Clapton: ‘Stone free’ (1993)

En els temps en què militava en Cream, Clapton era un rendit fan de Hendrix. La seva aportació al disc de tribut ‘Stone free’ va ser aquesta versió del tema que li dona títol, interpretada amb la seva guitarra, evidentment més mandrosa que la de Hendrix, i amb la particularitat en la producció de Nile Rogers (Chic, Daft Punk).

Defunkt: ‘Fire’ (1994)

Defunkt, el grup liderat pel trombonista Joseph Bowie, germà del trompetista Lester Bowie (Art Ensemble of Chicago), va dedicar tot un disc al blues amb versions de Muddy Waters i Hendrix. ‘Fire’ apareix aquí en lectura galvanitzada per una explosiva barreja de funk, rock, jazz i avantguarda.

Anjelique Kidjo: ‘Voodoo child’ (1998)

El tema mític de Hendrix portat al terreny rítmic i vocal de la música africana per una pletòrica Kidjo en el seu disc ‘Odji’; també l’ha interpretat en directe amb el veterà guitarrista Buddy Guy. És una elecció molt conseqüent: Kidjo és del Benín, lloc on va començar a practicar-se el vudú.

Living Colour: ‘Power of soul’ (2001)

Vernon Reid és un dels millors hereus del Hendrix guitarrista, a l’altura de l’Eddie Hazel de Funkadelic o de Prince, i el seu grup, Living Colour, a més de versionar-lo en diverses ocasions, va representar la continuació del rock negre que Hendrix va preconitzar. Aquesta lectura de ‘Power of soul’ és bastant fidel, capturada al festival de Montreux del 2001 i disponible en el DVD d’aquell concert.

Ida Sand: ‘Manic depression’ (2009)

Notícies relacionades

El final d’una era en el cine: així van ser les dues setmanes més convulses al Hollywood del segle XXI

BCN acollirà la primera exposició de Charlotte Perriand

No només Gil Evans, entre els veterans del jazz, s’ha fixat en la música de Hendrix. Les noves fornades del gènere també el veneren. La cantant i pianista sueca Ida Sand va incloure aquesta ‘Manic depression’ en el seu àlbum ‘True love’, en el qual també versiona Bob Marley, Neil Young, Robbie Robertson i Elvis Costello & Allen Toussaint.

The Allman Brothers Band: ‘1983... (A merman I should turn to be)’ (2013)

De manera tardana, aquesta banda contemporània a la Jimi Hendrix Experience va començar a tocar en directe (i molt bé) una de les joies majors d’‘Electric Ladyland’, peça difícil amb una primera part més melòdica i una segona que és un llarg desenvolupament experimental que ells porten cap a la improvisació blues.