24 nov 2020

Anar al contingut

REPORTATGE GUARDONAT

De quan l'IRA va assassinar una mare de 10 fills

El periodista del 'New Yorker' Patrick Raddeen Keefe investiga un crim en ple conflicte nord-irlandès i dibuixa la convulsa atmosfera de l'Ulster

'No diguis res' és un reportatge multpremiat que col·loca el líder del Sinn Fein, Gerry Adams, al centre del conflicte

Elena Hevia

De quan l'IRA va assassinar una mare de 10 fills

Jean McConville era una vídua recent de 38 anys, mare de deu fills, que s’havia passat mitja vida embarassada. Un fred desembre de 1972, un grup de veïns va entrar a casa seva i se la va emportar en presència dels nens amb la promesa de tornar-la, però mai més es va tornar a saber res d’ella fins que 30 anys més tard va aparèixer el seu cadàver. S’ha d’explicar que el context va ser l’explosiu Belfast de la Irlanda del Nord, dels ‘Troubles’ (disturbis), una paraula massa suau per definir la violència entre les forces policials, l’exèrcit britànic i els membres de l’IRA que va corcar profundament aquella societat i es va saldar amb 3.500 morts, gran part d’ells civils, i una ferida que tot i que es va tancar a l’acord del Divendres Sant del 1998, encara mostra suna profunda cicatriu.  

Un home davant un edifici en flames durant els ‘Troubles’ / COLMAN DOYLE. NaTional LIBRARY OF de IrELAND 

Nord-americà i descendent d’irlandesos, el periodista Patrick Radden Keefe, membre de l’equip del ‘New Yorker’, va llegir al ‘New York Times’ el 2013 l’obituari d’una activista de l’IRA, Dolours Price, que arrossegava la sospita de ser la responsable de la mort de McConville. L’article informava sobre declaracions de Price sobre el conflicte nord-irlandès dipositats a la biblioteca de la Universitat de Boston. El periodista va accedir a aquest material, que l’havia estat esperant durant més d’una dècada, i sorprenentment va donar una resposta a aquell crim.

Ho explica, com si fos un ‘thriller’, a ‘‘No diguis res’ (Periscopi / Reservoir Books), més de 500 pàgines, 100 dedicades a notes, a partir de quatre personatges: Jean McConville, la víctima; Dolours Price i Brendan Hughes, presumptes artífexs del fet, i per últim, però no menys important, Gerry Adams, una figura oculta de l’IRA provisional i president del Sinn Féin, que segons les investigacions de Keefe, podria ser el cervell de l’operació que va acabar amb la vida de McConville, eliminada per confident. El reportatge, impressionant, va obtenir el premi Orwell i el del Cercle de la Crítica dels Estats Units, i va quedar finalista del National Book. I si es llegeix com una novel·la trepidant, és perquè utilitza els instruments de la ficció per explicar no una història dels ‘Troubles’ –tot i que en certa manera també ho acaba sent– sinó una «història d’éssers humans».  Així, defineix el seu treball el periodista, per connexió telemàtica, des de Nova York.

El periodista novaiorquès Patrick Radden Keefe / PHIL MONTGOMERY

Dels quatre protagonistes del cas, tres estan morts i el quart, Gerry Adams, es va negar a participar en el llibre. Però això no ha impedit a l’autor fer una tasca de periodisme d’aproximació per desarticular el pacte de silenci que ha imperat a l’Úlster. «Em vaig adonar que a Irlanda hi havia una tradició oral sobre el conflicte que no havia arribat als diaris ni als llibres d’història. Em vaig guanyar la confiança de la gent viatjant una vegada i una altra, vaig fer fins a set viatges en quatre anys.  El que jo volia endinsar-me en els dos bàndols d’una manera honesta. L’IRA va assassinar, però anteriorment hi havia hagut una sobrereacció de les forces estatals i el seu impacte no va ser proporcional als primers disturbis».

A l’Ulster, que ara s’enfronta a un nou dilema a causa del ‘brexit’  –«qui faci una previsió sobre el que passarà en el futur s’equivocarà»–, el periodista hi ha detectat un desig de «deixar el passat sota l’alfombra amb l’esperança que desaparegui, però això només ha produït una pau tensa». Segons les seves paraules hi va haver pau però no reconciliació «i ningú s’ha preocupat per abordar una revisió del passat». Ni tan sols entre els joves que han nascut després de l’acord del 1998. «Percebo un trauma residual que continua vigent entre aquells que no van tenir una experiència directa de la violència».

Les germanes Marian i Dolours Price, activistes de l’IRA a la presó.    / BELFAST EXPOSED ARXIVI

Tot i que tot el llibre graviti al voltant de Gerry Adams, per a alguns un pecador, per a altres un sant, no hi ha testimonis per part seva. Només es va manifestar públicament negant els càrrecs. «En un determinat moment vaig creure que tindria una oportunitat de parlar amb ell. Però John McIntyre, un dels entrevistadors del Boston College, que el coneix bé, em va assegurar que mai em diria res perquè Adams havia rebut formació en contrainterrogatoris i tot i que l’haguessin torturat mai donaria informació compromesa. Crec que ningú arribarà al fons del seu cor o de la seva ment, ni tan sols ell mateix». L’única possibilitat real que Radden Keefe va tenir de creuar-se amb Adams va arribar quan van coincidir a la fira del llibre de Dublín. El periodista presentava aquest llibre i el líder nord-irlandès, sorpresa, un anodí volum de receptes de cuina. «No ens vam trobar»,afirma Keefe amb somriure irònic.