Teatre, malgrat tot

Entre la dura realitat, la incertesa i l’esperança, així viuen els treballadors de les arts escèniques la nova temporada teatral. El panorama que ha deixat la Covid-19 és desolador i ningú sap si davant el repunt de la pandèmia el públic s’animarà a trepitjar un teatre després de gairebé sis mesos d’inactivitat. Com si fos un miratge, gairebé un miracle després del cop dur rebut en un sector que encara espera ajuts, tots es preparen per tornar a connectar amb els espectadors després del tancament del març.  ‘The show must go on’ i l’espectacle segueix endavant amb una arrencada de temporada on abunden les reposicions i muntatges que no es van poder estrenar la temporada passada. 

Les sales de proximitat han sigut les primeres a posar-se les piles, amb unes ganes enormes de tornar a treballar i connectar amb el públic, malgrat disposar ara només d’una quinzena o una trentena de butaques. «Tot i que només amb la meitat de l’aforament no resulti rendible, l’important és ser-hi i demostrar que el teatre és un espai segur», explica Marina Marcos, representant dels teatres de proximitat, espais on el públic se situa molt a prop de l’escena. Aquí hi ha varietat de propostes. Jango Edwards repassa la seva carrera a La Gleva amb ‘clowns’ de primera i el Maldà i la Fènix reivindiquen la dona. El primer amb ‘Barbes de balena’, reposició d’un cabaret documental sobre la primera doctora catalana, a partir de diumenge, i ‘El silenci dels telers’, adaptació del llibre d’Assumpta Montellà, que arribarà al novembre. El segon, amb ‘200.000 dones’, una història de bruixes. El Versus Glòries aposta per la comèdia amb ‘Gustafsson R60’ i amb ‘El motivador’, amb Fel Faixedes convertit en ‘coach’ expert a fer-te feliç, a partir de l’octubre.

Preservar la cultura

Ja han començat els assajos en alguns teatres de gran aforament, a punt per aixecar el teló la setmana vinent. L’únic que s’ha avançat és el Victòria, on Antonio Díaz, el Mago Pop, ha de recol·locar en la meitat d’espai els espectadors que no van poder veure ‘Nada es imposible’ després de decretar-se l’estat d’alarma. Ara ell, com la resta d’artistes, hauran de fer veritable màgia per quadrar els números complint amb els protocols del Procitat. Es revisen cada 15 dies, i des de fa un mes mantenen l’aforament del teatre al 50%, amb distàncies de seguretat entre els espectadors. Els criteris no els estableix l’Estat, depenen de cada autonomia, i s’està lluitant per ampliar la capacitat fins al 60% i el 75%.  

«Haurien de posar-se d’acord i arribar a un punt mitjà que beneficiés tothom. Si no surten els números, els teatres hauran de tancar», diu l’actriu Nora Navas, que tornarà l’octubre al Lliure amb ‘El quadern daurat’, reposició del muntatge que estava a la cartellera quan es va decretar l’estat d’alarma. «Necessitem preservar la cultura. I la reacció dels teatres aquesta temporada és un acte de resistència. Fer teatre en aquestes circumstàncies demostra l’ADN de l’artista», afirma Juan Carlos Martel, director del Lliure. El festival Temporada Alta, el cartell de la 29a edició del qual és un bosc arrasat pel foc, com a símbol de la dramàtica situació del sector, també ha volgut transmetre esperança, i amb una brillant programació. 

Fenomen del Mago Pop al marge, l’assignatura principal dels teatres serà recuperar els espectadors. Els més aficionats, els que solien anar a les sales tres o més vegades ja estan impacients. Però el públic majoritari que hi va una sola vegada per temporada pot ser que s’ho pensi dues vegades abans de sortir de casa o de la feina per anar a un lloc tancat on s’haurà de mantenir amb la mascareta posada. «¡Prou d’estigmatitzar-nos!. El teatre és un lloc segur», exclama Enric Cambray, que dirigirà ‘Catalunya, aixeca el teló’, la cerimònia d’obertura oficial de la temporada, que es farà el dia 22. La setmana abans es posaran en marxa els teatres de Focus, la productora privada més gran de Barcelona, que gestiona el Romea, el Goya, el Condal i La Villarroel. Aquesta última, que obrirà a l’octubre amb ‘Els Gossos’, escrita i dirigida per l’argentí Nelson Valente, té pendent la versió de ‘La gavina’, de Txékhov, en versió d’Àlex Rigola, protagonitzada per Irene Escolar, Nao Albet i Pau Miró. S’estrenarà a Madrid el 10 de setembre i després anirà al Temporada Alta.

Lolita torna al Goya

El Romea torna a la càrrega a mitjans de mes amb noves funcions de ‘Cobertura’, una sàtira sobre la fama amb molts personatges i només dos actors molt pallassos, Bruno Oro i Clara Segura. El Condal també reposa un altre èxit: ‘Escape Room’, que després anirà al Goya, on va néixer el muntatge. L’històric Goya obre en gran amb dues propostes:  en horari habitual arriba ‘La fuerza del cariño’, amb Lolita al capdavant, i en horari nocturn, una nova versió de ‘Pegados’. El divertit musical sobre una parella que no es pot desenganxar després de practicar sexe al lavabo d’una discoteca comptarà amb dos actors nous, Iñaki Mur i Júlia Bonjoch. El dirigeixen Alícia Serrat i Enric Cambray, a qui se li acumulen els projectes, ja que amb Israel Solà (La Calòrica) també prepara  ‘L’èxit de la temporada’ al Victòria, una comèdia de títol optimista sobre la vida i el teatre que commemora 30 anys de la productora El Terrat, amb actors afins com Sílvia Abril, David Fernández, Mònica Pérez, Jordi Ríos i Oriol Grau, entre altres.  L’obra compartirà a partir del novembre escenari amb el Mago Pop. Ell farà funcions de matí i tarda i deixarà les de la nit per a l’humor.

A Cambray l’espera, a més, una altra nova versió d’‘El mètode Grönholm’ al Poliorama, una àcida visió sobre el procés de selecció de personal que protagonitzarà amb David Verdaguer, Mar Ulldemolins i Marc Rodríguez. Però no tot seran rialles al Poliorama. Sense comptar el Liceu, l’únic teatre que queda a la Rambla després del tancament del Club Capitol, obrirà la temporada enfrontant-se al tema de la mort. Primer, amb la reposició de l’últim muntatge d’Álex Rigola vist a la Beckett, de títol infinit –‘Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seus viatgers’– i després amb ‘De mares i filles’, una obra sobre secrets familiars dirigida per Paco Mir.

Visions apocalíptiques 

El Lliure i el TNC, dos teatres públics, que ja van posar a prova protocols de seguretat durant el Grec, tornen amb grans muntatges entre finals de setembre i octubre. La Beckett, que també va obrir a l’estiu, se’ls avança la setmana que ve amb ‘Totes les flors’, peça de Bàrbara Mestanza amb The Mamzelles que parla de l’apocalipsi. El Lliure, que obrirà les tres sales a finals de setembre, també es prepara per recuperar muntatges com ‘El quadern daurat’, ja esmentada. El TNC obrirà l’1 d’octubre amb ‘Decameró’, un muntatge nascut durant la Covid amb l’apocalipsi de fons creat per 10 equips diferents, com a homenatge al 50è aniversari del film homònim de Pasolini, que el realitzador italià, assassinat el 1975, va dirigir inspirant-se en l’obra universal i pandèmica de Boccaccio. 

Notícies relacionades

Blur no té ningú que els canti

L’‘Abril’ canvia el seu dia de publicació al dissabte

Musicals esperats com ‘Billy Elliot’ no s’estrenaran, com estava previst abans de la pandèmia, però sí que es manté la reposició de ‘La jaula de las locas’, èxit dirigit i protagonitzat per Àngel Llàcer. Arribarà a finals d’octubre al teatre de Balañá, que també obrirà el Coliseum i el Borràs.  ‘La canción de Ipanema’, estrenada a l’Aquitània, permet disfrutar de bona música a través de la història secreta que amaga la famosa melodia composta per Vinicius de Moraes (lletra) i Jobim (música). 

Per primera vegada en la seva trajectòria, la Fira Tàrrega no sortirà al carrer, però sí que es manté el festival TNT. Tot i que amb espectacles de temporades passades. Se celebrarà del 9 a l’11 d’octubre i invertirà en un programa de residències per impulsar creacions de cara a la pròxima edició.