'Las niñas': la infància revelada

Produïda per la mateixa productora d’‘Estiu 1993’, Inicia Films, ‘Las niñas’ té el pòsit vivencial de la directora, que aconsegueix traduir en imatges no necessàriament espontànies però sí molt creïbles en un repte tan difícil com una interpretació homogènia d’un repartiment format essencialment per nenes de 10 o 11 anys.

En el seu debut premiat al recent festival de Màlaga, Palomero explora les relacions d’un grup de nenes a Saragossa en una època fàcilment identificable: 1992, els preparatius dels Jocs Olímpics de Barcelona, l’Exposició Universal de Sevilla. No són traços argumentals molt originals o innovadors, però tot està molt ben explicat i interpretat: una de les actrius, la que interpreta Celia, la més protagonista, té una mirada que en alguns primers plans recorda a la mirada meravellada d’Ana Torren en ‘El espíritu de la colmena’.

Notícies relacionades

Manolo García i Quimi Portet: «El Último de la Fila és tornar a casa; estàvem bojos per la música i això ens continua unint»

Càsting sense aglomeracions per al film dels Beatles a Barcelona: «Que em rapin si volen»

La pel·lícula té moments molt notables, com quan les nenes escolten la música d’Héroes del Silencio o fumen d’amagat al carrer, la revisió mèdica i la primera visita a una discoteca. I tot i que el protagonisme es va encarant cap a la relació de Celia amb Brisa, la nena nouvinguda de Barcelona que sembla pertany a

un món diferent, aquesta relació no va molt més enllà, sinó que es queda en un esbós, com ho són les emocions d’aquestes nenes al llarg del relat.