'Un plan irresistible': Bales de fogueig

Per la seva manera de riure's del sistema polític nord-americà, es podria dir que ‘Un plan irresistible’ l’ha dirigit algú que va començar a informar-se del tema fa uns mesos, no pel còmic que va estar 16 anys al capdavant del programa satíric més incisiu de la televisió nord-americana en aquest segle, ‘The Daily Show’. A fi de criticar la maquinària financera i mediàtica que vehicula les campanyes electorals que serveix per fomentar la polarització i reduir la ciutadania a la condició de mera dada estadística –és a dir, allò que els canals de notícies del país debaten diàriament–, Jon Stewart recorre a un humor sorprenentment tou, dispara contra els blancs més fàcils i es basa en una col·lecció de clixés que impedeixen a alguns personatges exhibir personalitats distintives i en converteixen d’altres en meres caricatures.      

Tenint en compte tot això, no sorprèn que el missatge d’‘Un plan irresistible’ sigui tan simple. Per Stewart, el gran problema que fueteja la política nord-americana no és ni més ni menys que els diners, i per això no es pren la molèstia de reflexionar sobre factors com la desastrosa incompetència d’alguns dels seus líders o la manera en què el discurs electoral nodreix el racisme i el fanatisme religiosos enquistats en la societat del país.