'Hamilton', el musical històric que va revolucionar Broadway i el gènere

Cada cert temps apareixen obres artístiques (bé siguin pel·lícules, obres de teatre o llibres) que sobrepassen la categoria d’èxit i es converteixen en un fenomen. La gent torna a veure-les una vegada i una altra, compra tot tipus de productes relacionats, etcètera. Al terreny del teatre musical, l’últim que podríem incloure en aquesta categoria és Hamilton, un espectacle fresc, original i renovador en el qual s’explica una lliçó d’història sobre un personatge del segle XVIII... amb temes de hip-hop. Es va estrenar el 2015 i ha arrasat a totes les cerimònies de premis, a la taquilla i ara pot veure’s a tot el món gràcies a la seva estrena a Disney+. No obstant, s’ha de destacar que no està doblat, lògicament, però és que únicament ofereixen els subtítols en anglès. En aquest cas és especialment difícil ja que els personatges no paren de cantar gairebé sense pausa i resulta una mica més complicat del compte. No obstant, per disfrutar-la amb subtítols en castellà n’hi ha prou amb fer un volt per algunes pàgines que sí que l’ofereixen així.

 

 

Duel entre dos líders des de l’inici

El creador és Lin-Manuel Miranda, compositor (‘Vaiana’), cantant i actor (‘El regreso de Mary Poppins’) d’origen porto-riqueny que va tardar set anys a acabar-la i es va adjudicar el paper principal, el d’Alexander Hamilton, un emigrant ambiciós que va participar decisivament en la guerra d’independència nord-americana, va arribar a les altes esferes de la política i va tenir una vida personal bastant polèmica. Un apassionant personatge polièdric, apassionat, impacient i resolutiu. El seu oposat és Aaron Burr, interpretat per Leslie Odom Jr. (Smash, Harriet: a la recerca de la llibertat), que també és el narrador, un tipus que navega entre dues aigües intentant aprofitar la seva oportunitat, que odia i admira alhora el seu rival. La seva relació és equiparable a la de Judes amb Jesús a Jesus Christ Superstar o la de Salieri amb Mozart a Amadeus.

 

 

L’escenari està dividit en dos nivells amb escales però aprofita també el cercle central rotatori. El primer número, Alexander Hamilton, és tot un espòiler en si mateix, ens explica els seus orígens, la seva trajectòria i fins a qui el mata mentre repeteix que ara encara no és ningú però «just you wait (espera i veuràs)». S’uneix als revolucionaris i junts als ballarins treuen el màxim partit de l’escenari giratori. Per cert, les coreografies també són un altre dels seus punts forts i sorprenen a l’estar pròximes a les danses urbanes. Una frase es converteix en el seu leitmotiv: «I am no throwin’ away my shot», que podria traduir-se com «no desaprofitaré la meva oportunitat» o «no desaprofitaré el meu tret», un lema que es repetirà en diverses ocasions utilitzant els dos significats.

 

 

Les dones, el rei i les millors escenes

Apareixen en escena les dones, les tres germanes Schuyler, la més gran, Angelica (Renée Elise Goldsbery, que sorprèn per la seva potent veu) mantindrà una estreta relació amb ell però deixarà que sigui la seva germana Eliza (Phillipa Soo, amb una tessitura molt més dolça) qui es converteixi en la seva dona i en la seva cançó aprofiten per reivindicar el paper femení. L’espectacle també té moments de comèdia i un bufó, l’amanerat rei Jordi III que és ridiculitzat mentre que George Washington és a l’altre costat, és l’heroi que porta als seus a la victòria.

 

 

També hi ha escenes originals com Satisfied, quan després del casament, Angelica rebobina l’acció i confessa els motius que la van portar a cedir-li Hamilton a la seva germana, els duels amb pistola i els seus manaments, la batalla escenificada amb ball o el cant a la paternitat en paral·lel interpretat per Hamilton i Burr. El primer acte finalitza amb la victòria i els plans per començar a construir un nou país començant per la Constitució.

 

 

La vida privada i el desenllaç

La segona part se centrarà en el complex encaix de la política on la rivalitat entre els protagonistes anirà creixent. Alguns actors dobleguen papers i apareixen nous personatges com un lúdic Jefferson convertit en tot un ‘divo’ i les seves discussions amb Hamilton es converteixen en autèntiques baralles de galls, micròfons en mà i amb ‘scratchs’. La vida privada de Hamilton i el desenllaç de la seva vida ocupen els moments més dramàtics de la història fins a arribar a un final emocionant.

 

 

Una mica més de dues hores i mitja per descobrir un musical que ha remogut les essències de Broadway amb un repartiment mixt en el qual alguns personatges blancs són interpretats per afroamericans, amb coreografies revolucionàries (mai millor dit), una vintena d’artistes en escena donant-ho tot i una banda sonora presidida pels ritmes urbans tot i que també inclou alguns temes més convencionals. Els nous autors demanen pas i, com Hamilton, no desaprofitaran la seva oportunitat.

  

Notícies relacionades

El #MeToo dels nens

Amb el peu esquerre