Sabina Puértolas il·lumina les nits de Peralada

L’últim dels recitals lírics del Festival Castell de Peralada ‘Livestream’ va córrer per compte d’una de les veus més versàtils del panorama espanyol, la soprano navarresa Sabina Puértolas, reemplaçant Carlos Álvarez, que va haver de cancel·lar per malaltia. Acompanyada per un imbatible Rubén Fernández Aguirre al piano, Puértolas tornava al certamen empordanès després del seu llunyà debut el 2006 amb la sarsuela ‘Luisa Fernanda’.

Després de dos de les ‘Seis baladas’ sobre textos italians d’Albéniz, Sabina Puértolas va mirar al barroc de Händel i al Mozart que tant li agrada amb dues àries que va desgranar sense problemes, remarcant sempre l’aspecte teatral del text, que també va posar de manifest en la florida «Non si dà follia maggiore», d’‘Il turco in Italia’, de Rossini, en la qual va dominar la coloratura i va imposar variacions virtuoses.

Facilitat i naturalitat

Això després del Preludi de ‘L’Arlesiana’ de Cilea, que va interpretar al piano un concentrat Fernández Aguirre lluint-se especialment en aquestes ‘Pinceladas líricas’ que ell mateix va encarregar al compositor Carlos Imaz amb melodies de diferents regions de la Península, incloent la popular ‘Rosor’.

Abans,  un altre dels grans moments de la vetllada, l’escena de ‘La Sonnambula’ que Puértolas va interpretar amb facilitat i naturalitat coronada amb un mi bemoll preciós.

Notícies relacionades

Amb el peu esquerre

"Aquesta és la millor finestra per a la moda nupcial"

De Granados es van incloure dues de les ‘Canciones amatorias’ per emocionar, més tard, amb l’ària de ‘Mirentxu’ de Guridi «Goizeko eguzki argiak», cantada en un eusquera dolç i matisat en un fraseig màgic. Va triomfar amb les populars carcelleres de la sarsuela ‘Las hijas del Zebedeo’ de Chapí i va acomiadar el programa amb ‘Yo soy María’, de l’òpera-tango ‘María de Buenos Aires’ de Piazzolla, introduïda des del piano per ‘Verano porteño’, creant una escena que Puértolas va posar en situació cantant descalça amb accent groller.

Per no trencar l’atmosfera, com a propina va regalar el vals de Musetta de ‘La Bohème’ en una versió senzillament antològica.