'Te veo': millor no creure als ulls

El pròleg de Te veo és d’impacte: un nen de 10 anys recorre els boscos amb bicicleta fins que, del no-res, el sacseja una aparent força invisible, gairebé com els abduïts de la injustament oblidada ‘Misteriosa obsessió’ del 2004.  

Notícies relacionades

Manolo García i Quimi Portet: «El Último de la Fila és tornar a casa; estàvem bojos per la música i això ens continua unint»

Càsting sense aglomeracions per al film dels Beatles a Barcelona: «Que em rapin si volen»

Aquest començament predisposa l’espectador a una certa classe de pel·lícula. Tenyeix de possibilitats espectrals la investigació de la mort del noi i l’estranya vida domèstica del detectiu Greg Harper (Jon Tenney), que passa per moments complicats amb la seva dona, Jackie (Helen Hunt), després que ella tingués una relació extramatrimonial. El seu fill adolescent, Connor (Judah Lewis), no sembla disposat a perdonar. 

Donar altres detalls sobre l’argument arruïnaria l’experiència de ‘Te veo’, en la qual el director Adam Randall (‘iBoy’), ben servit pel guió de Devon Graye, aconsegueix mantenir en alerta l’espectador malgrat certes carències en diàlegs i interpretacions. No és gaire habitual veure una pel·lícula fent-se preguntes com: ¿què estem veient? ¿Aquest detall implica alguna cosa? ¿On som ara? ¿Per què hi ha granotes per tot arreu? I que aquests dubtes siguin conseqüència d’un pla ben traçat, no d’un problema d’indefinició.