TRAJECTÒRIES DIFÍCILS

'Los niños de Hollywood': el costat fosc de la fama infantil

Un nou documental de HBO, obra de l'ex-nen prodigi Alex Winter, explica el que significa créixer davant les càmeres a través d'entrevistes íntimes

zentauroepp54155699 icult200717200011

zentauroepp54155699 icult200717200011

6
Es llegeix en minuts
Juan Manuel Freire
Juan Manuel Freire

Periodista

Especialista en sèries, cinema, música i cultura pop

Ubicada/t a Barcelona

ver +

«Cada any, més de 20.000 nens es presenten a proves per fer papers a Hollywood. El 95% no aconsegueixen cap treball», es pot llegir al principi del documental ‘Los niños de Hollywood’, acabat d’estrenar per HBO Espanya. «I el 5% que ho aconsegueix, hauria volgut no fer-ho», va poder ser la següent frase.

Dirigeix el film Alex Winter, ell mateix un fill de l’espectacle. Durant la infància va trepitjar els escenaris de Broadway, on, segons ha explicat, va ser víctima de l’abús sexual d’un home ja mort. Treballar amb Keanu Reeves a ‘Las alucinantes aventuras de Bill y Ted’, la pel·lícula que el va llançar momentàniament a la fama, el va ajudar a sortir del trauma.

Més ocupat des de fa temps rere de la càmera, Winter prefereix no acaparar els focus i cedir-los a altres actors que van començar la seva carrera sent nens. Aquí repassem les històries d’alguns; vides no, no tan fàcils, ara una mica més ben conegudes gràcies a un documental alhora revelador i sensible, íntim però gens explotador.

Cameron Boyce, lluny del món real

Quan començava va aparèixer en un vídeo del grup Panic! At The Disco i, amb Kiefer Sutherland, a ‘Espejos’, però va obtenir veritable fama el 2011 amb el seu paper a la sèrie ‘Jessie’ de Disney Channel, que el va tenir ocupat fins al 2015. A més, va estar en les dues parts de ‘Nens grans’ com a fill d’Adam Sandler. Va aprendre molt, molt ràpid, però en la seva adolescència va advertir que sabia poc, molt poc, de la realitat. I va haver de parar a preguntar-se: «¿Què és el que necessito fer per preparar-me per al món real? Perquè no hi estava vivint». Quan va morir, inesperadament, el juliol del 2019, a causa d’un atac greu d’epilèpsia, havia començat a acceptar papers en projectes adults i exigents com la sèrie ‘La señora Fletcher’. 


Milla Jovovich, una ‘lolita’ amb uns inicis titubejants

Nascuda a Kíev de mare actriu (Galina Jovovich, famosa a la Unió Soviètica), Milla Jovovich va tardar un temps a veure’s capacitada realment per ser actriu. La càmera l’estimava, com també alguns homes grans al voltant d’aquestes càmeres: va tenir problemes amb depredadors. Les ressenyes de ‘Retorn al Llac Blau’ van ser dolentes fins al punt de treure-li del cap l’interès per ser actriu. «Pensava que havia tingut un mal començament en aquesta indústria, però sabia que volia ser artista. Sabia que tenia una veu i que tenia una cosa per dir». Va provar sort, sense gaire sort, en la música, però va ser salvada pel seu paper de la misteriosa Leeloo a ‘El cinquè element’. 


Jada Pinkett Smith, l’ofici de ser mare (d’estrelles)

La Niobe de la saga ‘Matrix’ va debutar en la sèrie ‘True colors’ quan ja era major d’edat. Apareix a la pel·lícula per la seva condició de mare de nens estrella, és a dir, Jaden i Willow Smith. En cert moment lamenta «la quantitat de pressió que pateixen les joves estrelles de tenir-ho tot sota control i que no se’ls permeti... ser jove». I, amb el mateix esperit confessional que en el seu programa de Facebook ‘Red table talk’, admet part de culpa. «Diners, fama, glamur... Hi ha gent que pot perdre una mica el cap amb això. Fins i tot al Will [Smith, el seu marit] i a mi ens ha passat». Tipa de repetir el seu tema ‘Whip my hair’ per tots els escenaris possibles, Willow va caure en una espècie de forat negre i va començar a provocar-se lesions a si mateixa. 


Henry Thomas, la dificultat de deixar de ser un nen

El mític Elliott d’‘E.T., l’extraterrestre’ va créixer al sud de Texas i, durant molt temps, va creure que el món de l’espectacle se circumscrivia al ‘rodeo’. Va ser la seva professora de piano, directora musical d’un grup teatral, la que li va inculcar l’interès per actuar. A ‘Los niños de Hollywood’ es pot veure una de les seves admirables proves per a ‘E.T.’ en un rodatge en què va haver de patir les bromes de la seva companya de repartiment, Drew Barrymore. «¿Quantes pel·lícules has fet?», li va preguntar ella. «Una,» va dir ell. «Oh, pobrissó, jo n’he fet quatre», va replicar la jove diva. Però això no és tot: a l’escola, Thomas va rebre sobrenoms com ‘E.T.’ i ‘Hollywood’. Per a la mateixa indústria va ser durant molt temps ‘el nen d’E.T.’, i quan va deixar de ser-ho, un nen, va començar a rebre puntades de peu automàtiques en moltes proves. 


Wil Wheaton, actor sempre a desgrat seu

Aquest californià va començar a actuar, bàsicament, per complir el somni de la seva mare. «Mai va ser la meva idea», diu en el documental de Winter. «No sé de cap nen de set anys que digui que vol anar a treballar». Després d’alguna mala experiència rodant anuncis, es va passar al cine, un mitjà que també li va causar misèria. Li va doldre que el famós crític Roger Ebert es rigués de la seva interpretació a ‘The buddy system’: «La gent oblida que no està parlant només d’un actor; està parlant d’un nen». Wheaton va tocar el cel amb ‘Compta amb mi’, en què estava acompanyat per River Phoenix, estrella infantil que, tristament, ens va deixar als 23 anys a causa d’una sobredosi. Però ni l’adaptació de Lovecraft ‘Granja maldita’ ni el seu paper a ‘Star Trek: la nueva generación’ li van fer guanyar nous fans; més aviat al contrari. Quan va complir la majoria d’edat, va tenir una revelació: «No he de fer això si no vull». Ara escriu sobre temes ‘geek’ i dobla animació. També lluita dia a dia contra la depressió i l’ansietat. 


Mara Wilson, «massa vulnerable»

Notícies relacionades

Si neixes a Burbank (Califòrnia), llar de Warner Brothers, la NBC o els Disney Studios, és normal anar a proves, en lloc de desconèixer-les. Després d’aconseguir el seu paper estel·lar a ‘Señora Doubtfire, papá de por vida’, la petita Wilson va veure canviar la seva vida de cop, i tot es va accelerar encara més després de ‘Milagro en la ciudad’ i, sobretot, ‘Matilda’. De petita no va portar bé les excessives atencions, però la seva pubertat va ser encara pitjor: va haver d’aguantar que la gent li digués ‘lletja’ a les xarxes. Va desaparèixer de la interpretació per sentir-se «massa vulnerable». Ara mateix no va curta d’atenció (més de mig milió de seguidors a Twitter), però menys pels seus èxits infantils que pel seu enginy actual. Es recomana (als lectors d’anglès) fer un cop d’ull a les seves memòries del 2016, ‘Where I am now? True stories of girlhood and accidental fame’. 


Evan Rachel Wood, jove xicotot sexualitzat

La Dolores de ‘Westworld’ va créixer en una família d’artistes; una que es prenia molt seriosament a si mateixa: buscaven els projectes seriosos, la transcendència. En una família així no podies atrevir-te a malgastar el talent, i Wood es va veure abocada des de petita a la interpretació, un treball que, va descobrir aviat, significava «passar molt temps sola», «aïllada la major part del temps». Als 14 anys, en ple trànsit a la vida adulta, va protagonitzar la controvertida ‘Thirteen’, en què feia coses que encara no havia fet en la realitat. Però li molestaven menys els rodatges que les sessions de fotos: les revistes s’entossudien a feminitzar i sexualitzar una jove que, en definició pròpia, era «un xicotot». Ara, Wood manté allunyat dels focus el fill que va tenir amb Jamie Bell, antic protagonista de ‘Billy Elliot’. «Si ell no vol la seva imatge allà fora, no la posaré jo per ell», diu. I afegeix: «Hi ha molt pertorbat voltant».