'La profesora de piano': el moment de la veritat

‘La profesora de piano’ dirimeix els seus conflictes entre les relacions afectives i les musicals. La Lara del títol original és concertista i professora de piano. Ella ha dirigit i controlat la carrera del seu fill, també pianista, i que ara està a punt de realitzar la seva actuació més important el mateix dia en què la mare compleix 60 anys. Però la distància entre tots dos ha adquirit proporcions titàniques, irreconciliables. No es parlen, no es relacionen. Encara així, Lara fa un últim esforç per ser present en aquesta cita, i no és un esforç qualsevol. 

El relat ordit pel cineasta alemany Jan Ole Gerster va del present al passat per subministrar-nos, de manera molt ben estructurada, les informacions pertinents perquè al final tinguem un retrat bastant clar i concís de Lara, de la seva joventut i formació, de les relacions amb la seva mare i amb el seu fill, també la relació amb la música i el piano. Tot i que és una pel·lícula molt equilibrada, destaca més la primera meitat, quan el personatge és encara un petit misteri que no revela els seus contorns i contradiccions. I es construeix bé al voltant de dos excel·lents intèrprets, Corinna Harfouch i Tom Schilling. El segon va encarnar el desencisat protagonista d’‘Oh boy’, l’anterior film de Gerster, un cineasta alemany a tenir molt en compte.