'La verdadera historia de la banda de Kelly': llegenda punk

Aquesta nova visió de la història del rebel malfactor Ned Kelly, espècie d’heroi nacional a Austràlia, contradiu el seu propi títol ja des dels crèdits inicials, en els quals es pot llegir-se: «Res del que veuran aquí és veritat». Partint d’una novel·la de Peter Carey, el director del pictòric ‘Macbeth’ del 2015 ha adaptat el personatge a una estètica i ètica purament rock, en la que podria ser una visió, en realitat, molt veritable de la personalitat d’aquest bandoler enfrontat a un ordre corrupte.

Notícies relacionades

Una ‘a’ que vol dir ‘no’

Netflix narra ‘El caso Asunta’ sense permís dels implicats

El Kelly de George MacKay (aquí fins i tot més físic que en ‘1917’) no és hirsut i impositiu, sinó imberbe i esmunyedís. Cadascun dels seus músculs sembla a la vista, com l’Iggy Pop de principis dels setanta. Ell i la seva banda es posen vestits de dona com a aparent provocació, però una subtrama ‘queer’ recorre tot el metratge. Tots semblen interessats sexualment en Kelly, des de la seva pròpia mare (Essie Davis) fins al seu pitjor enemic, l’agent Alexander Kitzpatrick (Nicholas Hoult, tan antipàtic com a ‘The Great’).   

La història del ‘bushranger’ Kelly dona per a una aventura en tota regla, però Kurzel prefereix la interrogació psicològica i la torbació eròtica al desplegament elèctric de l’acció, una cosa que només arriba realment amb el famós tiroteig que va enfrontar la banda amb la policia victoriana a Glenrowan. Val la pena superar un acte central una mica morós (més ‘slowcore’ que punk o glam) per arribar a aquest clímax, un èxtasi d’acció fantasmal que revisa el final de ‘Sangre fácil’, dels Coen, des de la bogeria estroboscòpica. La seva armadura i casc antibales casolans fan icònic acte d’aparició. Com en el conegut desenllaç del personatge, que gela la sang, Kurzel arrossega el seu ‘neowestern’ cap a una cosa que només pot catalogar-se com a terror pur.