'La posesión de Mary': el barco maleït

En un barco no hi ha on fugir. L’hi diu Sarah, el personatge encarnat per Emily Mortimer, a la inspectora de policia que la interroga pels estranys successos esdevinguts en un vaixell en alta mar. El barco en qüestió es diu ‘Mary’, és una relíquia del passat i, com també explica Sarah, és el cos que necessitava el mal per viure. Però Sarah i el seu marit David (Gary Oldman), que assegura que Mary té ànima, no saben res del mal que s’alberga en la vella fusta i els velams. Amb les seves dues filles i el fidel amic de la família s’embarquen en un viatge que acaba sent un malson terrorífic perquè, certament, el barco té vida pròpia, i aquesta vida és el mal, tan abstracte com concret.

La pel·lícula no té un punt de partida gaire original i el guió fa aigües quan la tensió arriba al seu màxim voltatge, però és un relat d’horror bastant equilibrat quant als ensurts i les sorpreses i compta amb la competència d’Oldman i l’esforç de Mortimer en un personatge que hauria necessitat alguns ingredients més. Sarah intenta demostrar en l’interrogatori perquè va fer el que va fer. El film va de l’espai reduït de la comissaria al barco en alta mar, un espai menys limitat però encara més claustrofòbic. D’un vaixell navegant no se’n pot fugir. Sorprèn que no hi hagi més pel·lícules de terror que es desenvolupin en aquest escenari tan embogidor.