OBITUARI
Mor l'historiador Miguel Artola Gallego als 96 anys
El catedràtic basc va rebre el Premi Príncep d'Astúries de Ciències Socials 1991 i el Nacional d'Història
zentauroepp149935 s 002 santander cantabria 13 08 01 el profesor em rito 200526160933 /
L’historiador basc Miguel Artola Gallego ha mort als 96 anys, segons ha anunciat en un comunicat la Fundació Princesa d’Astúries, recordant que el 1991 va ser guardonat amb el Premi Príncep d’Astúries de Ciències Socials. L’any següent rebia el Nacional d’Història per ‘Enciclopedia de Historia de España’.
Nascut a Sant Sebastià el 1923, va ser professor i catedràtic per la Universitat de Salamanca i després a l’Autònoma de Madrid, i es va especialitzar en els orígens de l’època contemporània espanyola.
El jurat del Príncep d’Astúries va valorar en el moment de concedir-li el premi, la seva «vocació exemplar d’investigació històrica i docència sobre qüestions i episodis d’importància bàsica en la gestació de l’Espanya contemporània». El seu treball, afegia, va il·luminar «el període dramàtic i dilatat que va de l’Antic Règim al nostre temps, oferint una visió de conjunt que combina l’anàlisi de les institucions i l’entesa de les realitats socials i polítiques subjacents».
Artola Gallego va ser secretari del Departament d’Història de la Fundació Juan March del 1975 al 1976, col·laborador en el Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i, des del 1981, acadèmic de la Reial Acadèmia d’Història. Entre diversos reconeixements va ser investit doctor honoris causa per les universitats de Salamanca i el País Basc.
Entre els seus treballs figuren ‘Los afrancesados’, Los orígenes de la España contemporánea’, ‘La España de Fernando VIII’, ‘La burguesía revolucionaria 1808-1874’ i Partidos y programas políticos’. Va abordar a més el desenvolupament de la revolució industrial i el pas de l’Antic Règim a la societat burgesa en obres com ‘El latifundio’, ‘Los ferrocarriles en España 1844-1943’, ‘La Hacienda del Antiguo Régimen’ i ‘La Hacienda del siglo XIX’.
Entre els seus deixebles hi figuren Fernando García de Cortázar, Manuel Pérez Ledesma o Pablo Fernández Albadalejo.
