'Poeta chileno': beneïda desil·lusió

Un Zambra diferent però molt reconeixible, un Zambra que trenca la història d’amor entre el Gonzalo i la Carla en quatre parts que narren la seva història d’amor i de desamor, la història del fill d’ella, el Vicente, convertit per dret propi en el fillastre d’ell. I de la relació del Vicente amb Pru. I de com el León, el «veritable» pare, prova de recuperar la Carla. I de la lectura que Vicente fa de l’únic llibre de poemes del seu padrastre Gonzalo (i de com i per què el memoritza) i de com l’Oscuridad, el gat, uneix secretament el Gonzalo, la Carla i el Vicente. I de quina callada manera tot un país depèn (o creu que depèn) dels seus poetes nacionals. L’amor, el desamor, la paternitat, què fer amb els fills, què fer amb els pares, què fer amb la mare, què fer amb un país farcit de poetes, què dir de Pablo Neruda, de Nicanor Parra, de Gonzalo Rojas, de Gabriela Mistral i per què sempre apareixen Roberto Bolaño i els seus detectius salvatges als llibres de Zambra.

Notícies relacionades

¿Val la pena?

Premi al Programa per a l’Atenció Integral a Persones amb Malalties Avançades

Tot això en aquesta novel·la disfressada d’història de (des)amor amb caires de «jo ja t’ho deia», disfressada de la decepció de les relacions i de per què conviure amb la intimitat de l’altre ja és un triomf. Un Zambra que ha dissenyat de quina manera «el temps ens acorrala» i fins on arriba la desil·lusió i «el fracàs propi».

Però sempre la poesia a Zambra salvant els seus personatges del conflicte interior que els castiga perquè els poemes «demostren que la poesia sí que serveix per a alguna cosa, que les paraules dolen, vibren, curen, consolen, repercuteixen, perduren». Per dir, a la fi, que ‘Poeta chileno’ ve per quedar-se perquè explica una història que no vol competir amb els grans relats, sinó amb la vida minúscula, humil, que corre per les venes d’un escriptor altament conscient de què vol fer amb la literatura. I de com ho aconsegueix.